Polinomis d'Hermite
Els polinomis d'Hermite són un exemple de polinomis ortogonals que troben el seu principal àmbit d'aplicacions en mecànica quàntica, sobretot en l'estudi de l'oscil·lador harmònic unidimensional. Són nomenats així en honor de Charles Hermite.

Definició
Els polinomis d'Hermite: Plantilla:Equació es defineixen com els polinomis d'Hermite probabilístics o, de vegades, com els polinomis d'Hermite físics: Plantilla:Equació Aquestes dues definicions no són exactament equivalents, una és un reescalat trivial de l'altra: Plantilla:Equació Els polinomis físics poden expressar-se com: Plantilla:Equació
Propietats
Ortogonalitat
és un polinomi de grau n, amb n = 0, 1, 2, 3,... Aquests polinomis són ortogonals respecte de la funció pes (mesura): Plantilla:Equació o Plantilla:Equació és a dir, Plantilla:Equació Plantilla:Equació o Plantilla:Equació on δ ij és la delta de Kronecker, que val la unitat quan n = m i zero en un altre cas. Els polinomis probabilístics són ortogonals respecte de la funció de densitat de probabilitat normal.
Funció generadora
Fórmules de recurrència
Els polinomis d'Hermite (en la seva forma "física") satisfan les següents relacions de recurrència: Plantilla:Equació Plantilla:Equació
Descomposició en sèrie de funcions
Tota funció f contínua pot expressar-se com sèrie infinita en termes de polinomis d'Hermite: Plantilla:Equació On les constants de l'anterior sèrie venen donades per: Plantilla:Equació
Altres resultats
Equació diferencial d'Hermite
Els polinomis d'Hermite són solucions de l'equació diferencial d'Hermite:[1] Plantilla:Equació que en forma canònica es pot escriure com: Plantilla:Equació
Referències
Bibliografia
Vegeu també
- ↑ Spiegel & Abellanas, 1992, p.158.