Incentre

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Incentre i exincentres

LPlantilla:'incentre d'un triangle és el punt on es tallen les bisectrius dels seus angles. Els punts de tall de les bisectrius exteriors amb les interiors s'anomenen exincentres o excentres del triangle. L'incentre sempre és interior al triangle i els exincentres li són exteriors.

Incentre I i exincentres IA, IB i IC, d'un triangle ABC

Existència i posicióPlantilla:Sfn

Incentre

Sigui el triangle ABC i considerem les bisectrius dels angles A^=2α i B^=2β.

  • Vegem primer que aquestes bisectrius es tallen: com que A^+B^+C^=180, tenim que A^+B^=2α+2β<180 i, per tant, α+β<90<180. Ara, el cinquè postulat d'Euclides demana que les bisectrius es tallin en un punt I, situat en el semiplà definit pel costat AB que conté els angles α i β, és a dir, el semiplà que conté el triangle ABC. De la mateixa manera, les bisectrius dels angles A^=2α i C^=2γ es tallen en un punt del semiplà definit pel costat AC que conté el triangle ABC i les bisectrius dels angles B^=2β i C^=2γ es tallen en un punt del semiplà definit pel costat BC que conté el triangle ABC.
  • Ara trobem on es tallen: l'angle A^, que conté la seva bisectriu, és la intersecció de dos semiplans: el determinat per la recta AB que conté el vèrtex C i el determinat per la recta AC que conté el vèrtex B. Igualment, l'angle B^, que conté la seva bisectriu, és la intersecció de dos semiplans: el determinat per la recta AB que conté el vèrtex C i el determinat per la recta BC que conté el vèrtex A. En conseqüència, el punt I d'intersecció de les bisectrius és a la intersecció d'aquests dos semiplans i de semiplà del paràgraf anterior, és a dir, a l'interior del triangle ABC. De la mateixa manera, qualsevol altra parella de bisectrius també es tallen en un punt interior del triangle ABC.
  • Finalment, el punt I, com que pertany a la bisectriu de l'angle A^, equidista dels seus costats AB i AC i, com que pertany a la bisectriu de l'angle B^, equidista dels seus costats BA i BC. En conseqüència, el punt I equidista dels costats CA i CB de l'angle C^ i, per tant, pertany a la bisectriu de l'angle C^. Les tres bisectrius del triangle es tallen, doncs, en el punt I, que és lPlantilla:'incentre del triangle ABC.

Exincentres

Ara considerem les bisectrius exteriors dels angles A^ i B^, és a dir, les bisectrius dels angles 2δ i 2ε i la bisectriu interior de l'angle C^=2γ.

  • Com que 2δ+2ϵ=180A^+180B^=3602(α+β), tenim que δ+ϵ=180(α+β)<180 i, novament segons el cinquè postulat d'Euclides, les bisectrius dels angles 2δ i 2ε es tallen en un punt IC del semiplà determinat pel costat AB que no conté el triangle ABC. Igualment, qualsevol altra parella de bisectrius exteriors es tallen en un punt exterior al triangle ABC.
  • L'angle 2δ determinat pel costat AB i la prolongació del costat AC és la intersecció del semiplà definit per la recta AB que no conté el triangle i el semiplà definit per la recta AC que sí conté el triangle. En particular, la bisectriu d'aquest angle és a aquest darrer semiplà. De la mateixa manera, la bisectriu de l'angle 2ε determinat pel costat AB i la prolongació del costat BC és al semiplà definit per la recta BC que sí conté el triangle. Per tant, el punt IC d'intersecció de les dues bisectrius és a la intersecció dels dos semiplans, és a dir, a l'interior de l'angle C^.
  • També, B^+C^=2β+2γ<180, o sigui que β+γ<90 i, com que, β+ε=90, resulta 2β+γ+ε=B^+γ+ε<180 i, altra vegada, del cinquè postulat d'Euclides, deduïm que les bisecrius dels angles C^=2γ i 2ε es tallen en un punt del semiplà determinat pel costat AB que no conté el triangle ABC i a l'interior de l'angle C^. Interseccions similars existeixen per a cada parella de bisectriu exterior i de bisectriu interior de vèrtexs diferents del triangle.
  • Però el punt IC equidista de la recta AC i de la recta AB, perquè pertany a la bisectriu de l'angle 2δ. També equidista de la recta BC i de la recta AB, perquè pertany a la bisectriu de l'angle 2ε. En conseqüència, equidista de les rectes AC i BC, com que jau a l'interior de l'angle C^, és de la bisectriu d'aquest angle C^. Les dues bisectrius exteriors corresponents als vèrtexs A i B i la bisectriu interior de l'angle C^ es tallen en el punt IC, a l'exterior del triangle ABC, però a l'interior de l'angle C^. Aquest punt és un exincentre del triangle i, de la mateixa manera, en resulta l'existència i posició dels altres dos exincentres, IA i IB.
Les bisectrius interiors d'un triangle com a línies cevianes.

Les bisectrius com a cevianes

Les bisectrius d'un triangle són línies cevianes. Segons el teorema de la bisectriu hi ha proporcionalitat entre els costats d'un angle d'un triangle i els dos segments en què la bisectriu d'aquest angle divideix el costat oposat. Aleshores,

PBPC=ABAC,QCQA=BCBA,RARB=CACB

Aleshores,

PBPCQCQARARB=ABACBCBACACB=1

i, segons el teorema de Ceva, les tres bisectrius es tallen en un punt: lPlantilla:'incentre del triangle. Un ús similar dels teoremes de la bisectriu i de Ceva amb les bisectrius exteriors i interiors mostra l'existència dels exincentres.

Coordenades de l'incentre

Les coordenades cartesianes de l'incentre són una mitjana ponderada de les coordenades dels tres vèrtexs. Si els tres vèrtexs són A=(xa,ya), B=(xb,yb), i C=(xc,yc), els vectors posició respectius són A=(xaya), B=(xbyb) i C=(xcyc), i els costats oposats del triangle tenen com a longituds a, b, i c, llavors el vector posició de l'incentre és

Plantilla:Teorema

i l'incentre I és a

Plantilla:Teorema

En efecte,

  • Pel teorema de la bisectriu, aplicat a les bisectrius dels angles A^ i B^,
cb=BPPC=BPBCBP=BPaBP,ca=AQQC=AQACAQ=AQbAQ

que dona

BP=acb+c,AQ=bca+c
BP=BPBCBC=BPaBC=cb+cBC,AQ=AQACAC=AQbAC=ca+cAC
  • Pels vectors AI i BI hi ha nombres reals λ i μ amb AI=λAP i BI=μBQ. Aleshores, tot expressant el vector AI d'aquestes dues maneres, AI=λAP i AI=AB+BI, tenim:
{AI=λAP=λ(AB+BP)=λ(AB+cb+cBC)=λAB+λcb+cBCAI=AB+BI=AB+μBQ=AB+μ(BA+AQ)=AB+μ(BA+ca+cAC)==AB+μ(BA+ca+c(AB+BC))=(1μ+μca+c)AB+μca+cBC
{λ=1μ+μca+cλcb+c=μca+c
λ=b+ca+b+cμ=a+ca+b+c
  • Finalment,
I=A+AI=A+λAB+λcb+cBC=A+λ(BA)+λcb+c(CB)==A+b+ca+b+c(BA)+ca+b+c(CB)==aa+b+cA+ba+b+cB+ca+b+cC

Circumferències inscrita i exinscrites a un triangle

Circumferència inscrita i circumferències exinscrites 𝔈A, 𝔈B i 𝔈C al triangle ABC

Com que l'incentre I d'un triangle ABC equidista dels seus costats a, b i c, els tres segments perpendiculars a cadascun dels costats tirats des de l'incentre són iguals i són radis d'una circumferència amb centre a l'incentre I i tangent a cadascun dels costats del triangle en els peus d'aquestes perpendiculars. Aquesta circumferència és la circumferència inscrita al triangle (també: cercle inscrit o incircle).

El mateix s'esdevé amb els exincentres, que són els respectius centres de tres circumferències tangents a un costat i les prolongacions dels altres dos, a l'exterior del triangle. Aquestes circumferències són les circumferències exinscrites al triangle (també: cercles exinscrits, exincercles o excercles).

Vegeu també

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

  1. Plantilla:Ref-llibre
  2. Plantilla:Ref-llibre

Enllaços externs

Plantilla:Commonscat

Plantilla:Triangle Plantilla:Commonscat