Matriu nilpotent

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En àlgebra lineal, una matriu nilpotent és una matriu quadrada N tal que

Nk=0

per algun enter positiu k. Hom anomena grau de N el valor k més petit que compleix aquesta propietat.

Més generalment, una transformació nilpotent és una aplicació lineal L d'un espai vectorial tal que Lk = 0 per algun enter positiu k (i, per tant, Lj = 0 per qualsevol jk). Aquests dos conceptes són casos particulars d'un concepte més general de nilpotència vàlid pels elements d'un anell.

Exemples

La matriu

M=[0100]

és nilpotent, ja que M² = 0. Més generalment, qualsevol matriu triangular amb zeros a la diagonal principal és nilpotent. Per exemple, la matriu

N=[0216001200030000]

és nilpotent, amb

N2=[0027000300000000]; N3=[0006000000000000]; N4=[0000000000000000].

Encara que els exemples que hem vist tenen un gran nombre d'entrades nul·les, en general no té per què ser així. Per exemple, les matrius

[6946]i[53215961064]

si s'eleven al quadrat obtenim la matriu nul·la, tot i que cap d'elles té cap entrada nul·la.

Caracterització

Per qualsevol matriu quadrada N de dimensió n × n a entrades reals (o complexos), les següents afirmacions són equivalents:

  1. N és nilpotent.
  2. El polinomi mínim de N és λk per algun enter positiu kn.
  3. El polinomi característic de N és λn.
  4. L'únic valor propi (complex) de N és 0.
  5. tr (Nk) = 0 per qualsevol k > 0.

L'últim teorema és cert per matrius sobre qualsevol cos de característica 0 o de característica prou gran. (cf. Identitats de Newton)

Aquest teorema té diverses conseqüències, entre d'altres:

  • El grau d'una matriu nilpotent de dimensió n × n és sempre menor o igual a n. Per exemple, qualsevol matriu nilpotent 2 × 2 multiplicada per ella mateixa dona la matriu nul·la.
  • El determinant i la traça d'una matriu nilpotent són sempre zero.
  • L'única matriu nilpotent diagonalitzable és la matriu nul·la.

Classificació

Considerem la matriu de decalatge n × n:

S=[0100001000010000].

Aquesta matriu té uns a la diagonal superior i zeros altrament. Com a aplicació lineal, la matriu de decalatge "mou" els components d'un vector un lloc cap a l'esquerra:

S(x1,x2,,xn)=(x2,,xn,0).

Aquesta matriu és nilpotent amb grau n, i és la matriu nilpotent "canònica".

Si N és una matriu nilpotent qualsevol, aleshores N és semblant a una matriu diagonal per blocs de la forma

[S1000S2000Sr]

on cadascun dels blocs S1, S₂, ..., Sr és una matriu de decalatge (eventualment de dimensions diferents). Aquest teorema és un cas especial de la forma canònica de Jordan per matrius.

Per exemple, qualsevol matriu nilpotent 2 × 2 no-nul·la és semblant a la matriu

[0100].

És a dir, si N és una matriu nilpotent 2 × 2 no-nul·la, aleshores existeix una base b1, b₂ tal que Nb1 = 0 i Nb₂ = b1.

Aquest teorema de classificació és vàlid per matrius sobre qualsevol cos. (No és necessari que el cos sigui algebraicament tancat.)

Torre de subespais

Una transformació nilpotent L sobre ℝn determina de manera natural una torre de subespais

{0}kerLkerL2kerLq1kerLq=n

i una signatura

0=n0<n1<n2<<nq1<nq=n,ni=dimkerLi.

La signatura caracteritza L llevat d'una aplicació lineal invertible. Addicionalment, satisfà les desigualtats

nj+1njnjnj1,per tot j=1,,q1.

Recíprocament, qualsevol seqüència de nombres naturals que satisfan aquestes desigualtats és la signatura d'una transformació nilpotent.

Propietats addicionals

  • Si N és nilpotent, aleshores I + N és invertible, on I és la matriu identitat de dimensió n × n. La inversa es calcula observant que
(I+N)1=IN+N2N3+,
on només un nombre finit de termes són no-nuls.
  • Si N és nilpotent, llavors
det(I+N)=1,
on I denota la matriu identitat de dimensió n × n. Recíprocament, si A és una matriu i
det(I+tA)=1
per tots els valors de t, llavors A és nilpotent.

Generalitzations

Un operador lineal T és localment nilpotent si, per tot vector v, existeix un k tal que

Tk(v)=0.

Per operadors en un espai vectorial de dimensió finita, la nilpotència local és equivalent a la nilpotència.

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

  1. R. Sullivan, Products of nilpotent matrices, Linear and Multilinear Algebra, Vol. 56, No. 3