Superfície d'Enneper

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una porció de la superfície d'Enneper

En matemàtiques, en els camps de la geometria diferencial i geometria algebraica, la superfície d'Enneper és una superfície que s'autointersecciona i que pot ser descrita paramètricament per:

x=u(1u2/3+v2)/3, 
y=v(1v2/3+u2)/3, 
z=(u2v2)/3. 

Va ser introduïda el 1864 per Alfred Enneper en connexió amb la teoria de la superfície minimal.[1][2][3][4]

La parametrització de Weierstraß–Enneper és molt simple, f(z)=1,g(z)=z, i la forma paramètrica real es pot calcular a partir d'aquesta. La superfície està conjugada amb si mateixa.

Es poden usar mètodes d'implicitació de geometria algebraica per a trobar els punts de la superfície d'Enneper que satisfacen l'equació polinòmica de grau 9:

64z9128z7+64z5702x2y2z318x2y2z+144(y2z6x2z6) 
+162(y4z2x4z2)+27(y6x6)+9(x4z+y4z)+48(x2z3+y2z3) 
432(x2z5+y2z5)+81(x4y2x2y4)+240(y2z4x2z4)135(x4z3+y4z3)=0. 

Dualment, el pla tangent en el punt amb els paràmetres donats és a+bx+cy+dz=0, 

on:

a=(u2v2)(1+u2/3+v2/3), 
b=6u, 
c=6v, 
d=3(1u2v2). 

Els seus coeficients satisfan l'equació polinòmica de grau sis implícita:

162a2b2c2+6b2c2d24(b6+c6)+54(ab4dac4d)+81(a2b4+a2c4) 
+4(b4c2+b2c4)3(b4d2+c4d2)+36(ab2d3ac2d3)=0. 

El jacobià, la curvatura de Gauss i la curvatura mitjana són:

J=(1+u2+v2)4/81, 
K=(4/9)/J, 
H=0. 

La curvatura total és 4π. Osserman va demostrar que una superfície minimal completa en 3 amb una curvatura total de 4π és o bé el catenoide o la superfície d'Enneper.[5]

Una altra propietat n'és que totes les superfícies de Bézier minimals bicúbiques, fins a una transformació afí, són trossos d'aquesta superfície.[6]

Es pot generalitzar a ordres de simetria rotacional majors usant la parametrització de Weierstraß–Enneper f(z)=1,g(z)=zk per a sencers k>1.[3] Pot ser generalitzada per a majors dimensions; es coneixen superfícies semblants a la superfície d'Enneper en n fins a n igual a 7.[7]

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

  1. J.C. c. Nitsche, "Vorlesungen über Minimalflächen", Springer (1975)
  2. Francisco J. López, Francisco Martín, Complete minimal surfaces in R3
  3. 3,0 3,1 Ulrich Dierkes, Stefan Hildebrandt, Friedrich Sauvigny (2010). Minimal Surfaces. Berlin Heidelberg: Springer. Plantilla:ISBN
  4. Plantilla:Mathworld
  5. R. Osserman, A survey of Minimal Surfaces. Vol. 1, Cambridge Univ. Press, New York (1989).
  6. Cosín, C., Monterde, Bézier surfaces of minimal area. In Computational Science — ICCS 2002, eds. J., Sloot, Peter, Hoekstra, Alfons, Tan, C., Dongarra, Jack. Lecture Notes in Computer Science 2330, Springer Berlin / Heidelberg, 2002. pp. 72-81 Plantilla:ISBN
  7. Jaigyoung Choe, On the existence of higher dimensional Enneper's surface, Commentarii Mathematici Helvetici 1996, Volume 71, Issue 1, pp 556-569