Susceptància

Plantilla:Infotaula magnitud En electricitat i en electrònica, la susceptància (B), és la part imaginària de l'admitància. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens. Aquesta propietat va ser definida per Oliver Heaviside el 1887 i en el passat havia estat coneguda com a permitància.

Definició

La susceptància (B) és la part imaginària de l'admitància (Y), que és l'invers de la impedància (z):

$Y=1/Z$

De l'expressió de l'admitància:

$Y=G+jB$

s'aïlla la susceptància com:

$B=\frac{Y-G}{j}=-j\cdot (Y-G)$

on :

Y és l'admitància mesurada en Siemens (S) ;

G és la conductància mesurada en S ;

$j^2=-1$ ;

B és la susceptància, mesurada en S

L'admitància Y és la inversa de la impedància Z :

$Y=\frac{1}{Z}=\frac{1}{R+jX}=\left(\frac{R}{R^2+X^2}\right)+j\left(\frac{-X}{R^2+X^2}\right)$

amb

$B=Im(Y)=\left(\frac{-X}{R^2+X^2}\right)$

i

$G=\mathrm{Re}(Y)=\left(\frac{R}{R^2+X^2}\right)$

On :

$Z=R+jX$

Z és la impedància mesurada en Ω ;

R és la resistència mesurada en Ω ;

X és la reactància mesurada en Ω

Nota: La susceptància no és la inversa de la reactància, sinó la seva recíproca.

La magnitud de l'admitància vindrà donada per:

$\left|Y\right|=\sqrt{G^2+B^2}$

Vegeu també

• Admitància
• Impedància
• Reactància
• Conductància
• Resistència