Distribució F no central

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Distribució de probabilitatEn Teoria de Probabilitat i Estadística, la distribució F no central és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització de la distribució F (ordinària), que s'obté com la distribució del quocient entre una variable amb distribució khi quadrat no central i una variable amb distribució khi quadrat (ordinària), cadascuna dividida pels seus graus de llibertat, i ambdues independents.[1]

Aquesta distribució s'utilitza per trobar la funció de potència en diversos contrast d'hipòtesis, com en els de l'Anàlisi de la variància.[2] La referència bàsica d'aquesta pàgina és Johnson et al.[3]

Definició, funció de densitat i funció de distribució

Sigui Xχν12(λ) una variable aleatòria khi quadrat no central amb ν1>0 graus de llibertat i paràmetre de no centralitat λ0 i Yχν22 una variable aleatòria khi quadrat amb ν2>0 graus de llibertat, X i Y independents. Aleshores es diu que la variable

F=X/ν1Y/ν2

segueix una distribució F no central amb ν1 i ν2 graus de llibertat i paràmetre de no centralitat λ , i s'escriu FF(ν1,ν2;λ). La funció de densitat de probabilitat (pdf) de la distribució F no central és [4][5]

f(x)=eλ/2j=0(λ/2)jj!B(ν12+j,ν22)(ν1ν2)ν12+j(ν2ν1x+ν2)ν1+ν22+jxν12+j1,x>0,

on B(x,y) és la funció beta. Reordenant els termes es pot escriure f(x)=eλ/2j=0(λ/2)jj!ν1ν12+jν2ν22B(ν12+j,ν22)xν12+j1(ν1x+ν2)ν1+ν22+j,x>0,

Observació. D'aquesta expressió es dedueix que la distribució F(ν1,ν2;λ) és una mixtura de distribucions de probabilitat; concretament, la component j, j=0,1, , és la distribució d'una variable aleatòria de la forma ν2ν1Hν1+2j,ν2 on Hν1+2j,ν2 és el quocient de dues variables khi quadrat independents, el numerador amb ν1+2j graus de llibertat i el denominador amb ν2; els pesos venen donats per una distribució de Poisson de paràmetre λ/2 . Cal notar que ν2ν1Hν1+2j,ν2 no té una distribució F F(ν1+2j,ν2).

La funció de distribució ésF(x)=eλ/2j=0(λ/2)jj!Im(x)(ν12+j,ν22),x0,on m(x)=ν1x/(ν1x+ν2) i Iα(a,b) és la funció beta incompleta regularitzada, i F(x)=0 si x<0.

Plantilla:Caixa desplegable

Plantilla:Caixa desplegable

Moments. Esperança i variància

Sigui FF(ν1,ν2;λ) . Aleshores F té moment d'ordre k si i només si k<ν2/2. En aquest cas,[3] E[Fk]=(ν2ν1)kΓ(ν22k)Γ(ν22)eλ/2j=0(λ/2)jj!Γ(ν12+j+k)Γ(ν12+j).


En particular, si ν2>2, llavors F té esperança i val E[F]=ν2(ν1+λ)ν1(ν22).Si ν2>4, llavors F té moment de 2n. ordre que val E[F2]=ν22ν12(ν1+λ)2+4λ+2ν1(ν22)(ν24). La variància ésVar(F)=2(ν2ν1)2(ν1+λ)2+(ν1+2λ)(ν22)(ν22)2(ν24).

Plantilla:Caixa desplegable

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Distribucions de probabilitat Plantilla:Autoritat

  1. Plantilla:Ref-web
  2. Plantilla:Ref-web
  3. 3,0 3,1 Plantilla:Ref-llibre
  4. Plantilla:Ref-web
  5. S. Kay, Fundamentals of Statistical Signal Processing: Detection Theory, (New Jersey: Prentice Hall, 1998), p. 29.