Llista de fórmules amb π

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

A continuació es mostra una llista de fórmules que tenen a veure amb la constant matemàtica π.

Geometria clàssica

π=L/d

on L és la longitud d'una circumferència de diàmetre d.

A=πr2

on A és l'àrea d'un cercle de radi r.

V=43πr3

on V és el volum d'una esfera de radi r.

S=4πr2

on S és la superfície exterior d'una esfera de radi r.

Física

Λ=8πG3c2ρ


ΔxΔph4π


Rμν12gμνR+Λgμν=8πGc4Tμν


F=|q1q2|4πε0r2


μ0=4π107N/A2


  • Període d'un pèndol simple d'amplitud petita:
T2πLg


F=π2EIL2

Identitats

Integrals

sech(x)dx=π


te1/2t2x2+xtdxdt=tet21/2x2+xtdxdt=π


111x2dx=π2


11dx1x2=π


dx1+x2=π (forma integral de l'arctangent al llarg de tot el seu domini).


ex2dx=π (veure Integral de Gauß).


dzz=2πi (Vegeu també fórmula de la integral de Cauchy)


sinxxdx=π


01x4(1x)41+x2dx=227π


Sèries infinites eficients

k=0k!(2k+1)!!=k=02kk!2(2k+1)!=π2


12k=0(1)k(6k)!(13591409+545140134k)(3k)!(k!)36403203k+3/2=1π


229801k=0(4k)!(1103+26390k)(k!)43964k=1π (veure Srinivasa Ramanujan)


365k=0((4k)!)2(6k)!9k+1(12k)!(2k)!(12716912k+1107012k+513112k+7+212k+11)=π[1]


Les següents identitats són útils per calcular dígits binaris arbitraris de π:

k=0116k(48k+128k+418k+518k+6)=π


126n=0(1)n210n(254n+114n+3+2810n+12610n+32210n+52210n+7+110n+9)=π


Altres sèries infinites

ζ(2)=112+122+132+142+=π26 (vegeu també el problema de Basilea i la funció zeta de Riemann)


ζ(4)=114+124+134+144+=π490


ζ(2n)=k=11k2n=112n+122n+132n+142n+=(1)n+1B2n(2π)2n2(2n)!, on B2n és un nombre de Bernoulli.


n=13n14nζ(n+1)=π[2]


n=0((1)n2n+1)1=1113+1517+19=arctan1=π4 (sèrie de Leibniz)


n=0((1)n2n+1)2=112+132+152+172+=π28


n=0((1)n2n+1)3=113133+153173+=π332


n=0((1)n2n+1)4=114+134+154+174+=π496


n=0((1)n2n+1)5=115135+155175+=5π51536


n=0((1)n2n+1)6=116+136+156+176+=π6960


π=1+12+13+1415+16+17+18+19110+111+112113+ (Euler, 1748)
Després dels dos primers termes, els signes venen determinats de la següent manera: si el denominador és un nombre primer de la forma 4m - 1, el signe és positiu; si el denominador és un nombre primer de la forma 4m + 1, es signe és negatiu; per nombres compostos,el signe és igual al producte dels signes dels factors.[3]

Fórmules de Machin

π4=4arctan15arctan1239 (la fórmula original de Machin)


π4=arctan1


π4=arctan12+arctan13 (d'Euler)


π4=2arctan12arctan17 (de Hermann)


π4=2arctan13+arctan17 (de Hutton o de Vega[4])


π4=5arctan17+2arctan379


π4=12arctan149+32arctan1575arctan1239+12arctan1110443


π4=44arctan157+7arctan123912arctan1682+24arctan112943


π2=n=0arctan1F2n+1=arctan11+arctan12+arctan15+arctan113+

on Fn és l'enèssim nombre de Fibonacci.

Algunes sèries infinites

Algunes sèries infinites relacionades amb pi són:[5]

π=1Z Z=n=0((2n)!)3(42n+5)(n!)6163n+1
π=4Z Z=n=0(1)n(4n)!(21460n+1123)(n!)44412n+1210n+1
π=4Z Z=n=0(6n+1)(12)n34n(n!)3
π=32Z Z=n=0(512)8n(42n5+30n+551)(12)n364n(n!)3
π=274Z Z=n=0(227)n(15n+2)(12)n(13)n(23)n(n!)3
π=1532Z Z=n=0(4125)n(33n+4)(12)n(13)n(23)n(n!)3
π=8585183Z Z=n=0(485)n(133n+8)(12)n(16)n(56)n(n!)3
π=5523Z Z=n=0(4125)n(11n+1)(12)n(16)n(56)n(n!)3
π=23Z Z=n=0(8n+1)(12)n(14)n(34)n(n!)39n
π=39Z Z=n=0(40n+3)(12)n(14)n(34)n(n!)3492n+1
π=21111Z Z=n=0(280n+19)(12)n(14)n(34)n(n!)3992n+1
π=24Z Z=n=0(10n+1)(12)n(14)n(34)n(n!)392n+1
π=455Z Z=n=0(644n+41)(12)n(14)n(34)n(n!)35n722n+1
π=433Z Z=n=0(1)n(28n+3)(12)n(14)n(34)n(n!)33n4n+1
π=4Z Z=n=0(1)n(20n+3)(12)n(14)n(34)n(n!)322n+1
π=72Z Z=n=0(1)n(4n)!(260n+23)(n!)444n182n
π=3528Z Z=n=0(1)n(4n)!(21460n+1123)(n!)444n8822n

on

(x)n

és el símbol de Pochhammer del factorial decreixent.

Productes infinits

π4=3454781112131217161920232429283132 (Euler)
on els numeradors són els nombres primers senars; i cada denominador és el múltiple de 4 més proper al numerador.
n=14n24n21=2123434565678789=43161536356463=π2


Fórmula de Vieète:

222+222+2+22=2π

Fraccions contínues

π=3+126+326+526+726+


π=41+123+225+327+429+


π=41+122+322+522+722+

(vegeu també fracció contínua)

Miscel·lani

n!2πn(ne)n (aproximació de Stirling)


eiπ+1=0 (Identitat d'Euler)


k=1nφ(k)3n2π2 (veure Funció φ d'Euler)


k=1nφ(k)k6nπ2 (veure Funció φ d'Euler)


Γ(12)=π (veure trambé funció Gamma)


π=Γ(1/4)4/3agm(1,2)2/32 (on agm és la Mitjana aritmètico-geomètrica)


limn1n2k=1n(nmodk)=1π212 (on mod és la funció mòdul, que dona el residu de la divisió de n entre k)


π=limn4n2k=1nn2k2 (sumatori de Riemann per avaluar l'àrea d'un cercle unitat)


π=limn24nn(2nn)2 (a través de l'aproximació de Stirling)

Referències

Plantilla:Referències