Llista de sèries newtonianes

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, una sèrie newtoniana, anomenada així en honor de Isaac Newton, és una suma en una successió anescrit en la forma

f(s)=n=0(1)n(sn)an=n=0(s)nn!an

on

(sn)

és el coeficient binomial i (s)n és el factorial ascendent. Les sèries newtonianes sovint apareixen en relacions de la forma vista en el càlcul llindar.

Llista de sèries newtonianes

El teorema del binomi generalitzat dona

(1+z)s=n=0(sn)zn=1+(s1)z+(s2)z2+.

Una prova d'aquesta identitat es pot obtenir mostrant que compleix l'equació diferencial

(1+z)d(1+z)sdz=s(1+z)s.

La funció digamma:

ψ(s+1)=γn=1(1)nn(sn).

Els nombres de Stirling de segona espècie són donats per la suma finita

{nk}=1k!j=0k(1)kj(kj)jn.

Aquesta fórmula és un cas especial de la k-èsima diferència progressiva del monomi xn avaluat a x = 0:

Δkxn=j=0k(1)kj(kj)(x+j)n.

Una identitat relacionada forma la base de la integral de Nørlund-Rice:

k=0n(nk)(1)ksk=n!s(s1)(s2)(sn)=Γ(n+1)Γ(sn)Γ(s+1)=B(n+1,sn)

on Γ(x) és la funció gamma, i B(x,y) és la funció beta.

Les funcions trigonomètriques tenen identitats llindars:

n=0(1)n(s2n)=2s/2cosπs4

i

n=0(1)n(s2n+1)=2s/2sinπs4

La naturalesa de l'umbral d'aquestes identitats és una mica més clara escrivint-les en termes de factorial descendent (s)nEls primers termes de la sèrie sinus són

s(s)33!+(s)55!(s)77!+

que es pot reconèixer com semblant a la sèrie de Taylor per a sin x, amb (s)n en lloc de xn.

En la teoria analítica de nombres és interessant la suma

k=0Bkzk,

on B són els nombres de Bernoulli. Utilitzant la funció generatriu es pot avaluar la seva suma de Borel com

k=0Bkzk=0ettzetz1dt=k=1z(kz+1)2.

La relació general dona la sèrie de Newton

k=0Bk(x)zk(1sk)s1=zs1ζ(s,x+z),

on ζ és la funció zeta de Hurwitz i Bk(x) el polinomi de Bernoulli. La sèrie no convergeix, la identitat es manté formalment.

Una altra identitat és

1Γ(x)=k=0(xak)j=0k(1)kjΓ(a+j)(kj),

que convergeix en x>a. Això es desprèn de la forma general d'una sèrie de Newton per a nodes equidistants (quan existeix, és a dir, quan sigui convergent).

f(x)=k=0(xahk)j=0k(1)kj(kj)f(a+jh).

Referències

Plantilla:Autoritat