U-forma canònica

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, la u-forma canònica és una 1-forma especial definida sobre el fibrat cotangent T* Q d'una varietat Q. També s'anomena u-forma tautològica, u-forma de Liouville, u-forma de Poincaré o potencial simplèctic. La derivada exterior d'aquesta forma defineix una forma simplèctica, amb la qual cosa T* Q incorpora l'estructura d'una varietat simplèctica. La u-forma canònica juga un rol important en la relació entre el formalisme de la mecànica hamiltoniana i la mecànica lagrangiana. Un objecte similar és l'espai vectorial canònic sobre el fibrat tangent. En geometria algebraica i geometria complexa, el terme "canònic" pot crear confusió amb la classe canònica, i s'acostuma a emprar el terme "tautològic".

En coordenades canòniques, la u-forma canònica ve donada per

θ=ipidqi

Equivalentment, unes coordenades qualssevol sobre l'espai de fases que preservi aquesta estructura per a la u-forma canònica, fins a un diferencial total (forma exacta), poden anomenar-se coordenades canòniques; les transformacions entre sistemes de coordenades canòniques diferents s'anomenen transformacions canòniques.

La forma simplèctica canònica, també coneguda com a dos-forma de Poincaré, ve donada per

ω=dθ=idqidpi

Definició independent de les coordenades

També es pot definir la u-forma canònica, de manera més abstracta, com una forma sobre l'espai de fases. Sigui Q una varietat, i sigui M=T*Q el fibrat cotangent o espai de fases. Sigui

π:MQ

la projecció canònica sobre el fibrat, i sigui

Tπ:TMTQ

l'aplicació tangent induïda. Sigui m un punt de M. Com que M és el fibrat cotangent, podem pensar que m és una aplicació de l'espai tangent a q=π(m):

m:TqQ.

És a dir, tenim que m està a la fibra de q. La u-forma canònica θm en el punt m es defineix com

θm=mTπ.

És una aplicació lineal

θm:TmM

i per tant

θ:MT*M.

Propietats

La u-forma canònica és l'única forma horitzontal[nota 1] que "cancel·la" un pullback. És a dir, sigui

β:QT*Q

una 1-forma qualsevol sobre Q, i sigui β* el seu pullback. Aleshores

β*θ=β,

o, en termes de coordenades:

β*θ=β*(ipidqi)=iβ*pidqi=iβidqi=β.

Per tant, com que el pullback i la derivada exterior són commutatius,

β*ω=β*dθ=d(β*θ)=dβ.

Acció

Si H és un hamiltonià sobre el fibrat cotangent i XH és el seu flux hamiltonià, llavors la corresponent acció A ve donada per

S=θ(XH).

En altres paraules, el flux hamiltonià representa la trajectòria clàssica d'un sistema mecànic que obeeix les equacions de moviment de Hamilton-Jacobi. El flux hamiltonià és la integral del camp vectorial de Hamilton i, per tant, hom escriu, emprant la notació tradicional per a variables acció-angle:

S(E)=ipidqi

on s'entén que la integral es pren sobre la varietat definida pel fet de deixar constant l'energia: H=E=constant .

Espais mètrics

Si una varietat Q té una mètrica riemanniana o pseudo-riemanniana g, llavors es poden reformular les definicions en termes de coordenades generalitzades. Més específicament, si prenem la mètrica com una aplicació

g:TQT*Q,

llavors definim

Θ=g*θ

i

Ω=dΘ=g*ω.

En coordenades generalitzades (q1,,qn,q˙1,,q˙n) sobre TQ, es té

Θ=ijgijq˙idqj

i

Ω=ijgijdqidq˙j+ijkgijqkq˙idqjdqk

La mètrica permet definir una esfera de radi unitat a T*Q. La u-forma canònica restringida a aquesta esfera forma una estructura de contacte; aquesta estructura de contacte es pot fer servir per generar el flux geodèsic per a aquesta mètrica.

Notes

  1. Una r-forma diferencial α sobre un fibrat E es diu que és una forma horitzontal si α(v1,...,vr)=0 quan almenys un dels vectors v1,vr és vertical.

Bibliografia

Vegeu també