Distribucions de Mittag-Leffler

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula distribució de probabilitat Les distribucions de Mittag-Leffler són dues famílies de distribucions de probabilitat a la mitja línia [0,). Estan parametritzats per un real α(0,1] o α[0,1] . Tots dos es defineixen amb la funció Mittag-Leffler, que porta el nom de Gösta Mittag-Leffler.[1]

La funció Mittag-Leffler

Per a qualsevol complex α la part real del qual és positiva, la sèrie[2]

Eα(z):=n=0znΓ(1+αn)

defineix una funció sencera. Per α=0, la sèrie convergeix només en un disc de radi 1, però analíticament es pot estendre a {1}.

Primera família de distribucions Mittag-Leffler

La primera família de distribucions de Mittag-Leffler es defineix per una relació entre la funció de Mittag-Leffler i les seves funcions de distribució acumulada.

Per a tot α(0,1], la funció Eα està augmentant en la línia real, convergeix a 0 en , i Eα(0)=1. Per tant, la funció x1Eα(xα) és la funció de distribució acumulada d'una mesura de probabilitat sobre els nombres reals no negatius. La distribució així definida, i qualsevol dels seus múltiples, s'anomena distribució d'ordre de Mittag-Leffler α.

Totes aquestes distribucions de probabilitat són absolutament contínues. Des que E1 és la funció exponencial, la distribució de l'ordre de Mittag-Leffler 1 és una distribució exponencial. Tanmateix, per α(0,1), les distribucions de Mittag-Leffler són de cua pesada. La seva transformada de Laplace ve donada per:

𝔼(eλXα)=11+λα,

que implica que, per α(0,1), l'expectativa és infinita. A més, aquestes distribucions són distribucions geomètriques estables. Els procediments d'estimació de paràmetres es poden trobar aquí.[3][4]

Segona família de distribucions de Mittag-Leffler

La segona família de distribucions de Mittag-Leffler es defineix per una relació entre la funció de Mittag-Leffler i les seves funcions generadores de moments.

Per a tot α[0,1], una variable aleatòria Xα es diu que segueix una distribució d'ordre de Mittag-Leffler α si, per alguna constant C>0,

𝔼(ezXα)=Eα(Cz),

on la convergència és per a tots z en el pla complex si α(0,1], i tot z en un disc de radi 1/C si α=0.

Referències

Plantilla:Referències