Exponencial integral

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Confusió

Gràfica de l'exponencial integral de x
(funció Ei(x))

En l'àmbit de les matemàtiques, lPlantilla:'exponencial integral és una funció especial definida en el pla complex i identificada amb el símbol Ei.

La funció exponencial integral, Ei(x), es defineix per:

Ei(x)=xettdt=xettdt.

Com la integral de 1/t divergeix en 0, aquesta definició ha de ser entesa en termes del valor principal de Cauchy.

Ei(x)=limδ0[δettdt+δxettdt]

L'algorisme de Risch mostra que no és una funció elemental.

La funció exponencial integral es pot desenvolupar en la sèrie:

Ei(x)=γ+lnx+k=1xkkk! (on Plantilla:Math és la constant d'Euler-Mascheroni).

Està connectada a una altra funció definida per:

E1(x)=xettdt=xettdt.

Aquesta funció amplia l'exponencial integral als reals negatius donada la identitat:

Ei(x)=E1(x).

Les dues funcions s'expressen en funció de la funció entera definida per:

Ein(x)=0x(1et)dtt=k=1(1)k+1xkkk!.

i es pot escriure

E1(x)=γlnx+Ein(x)

o

Ei(x)=γ+lnxEin(x).

Definicions

Gràfica de la funció E1 (a dalt) i de la funció Ei (a baix)

Per a valors reals de x, la funció exponencial integral, Ei(x), es defineix com

Ei(x)=xettdt.

Aquesta definició pot ser utilitzada per a valors positius de x, però a causa de la singularitat de l'integrant en zero, la integral ha de ser interpretada en terme del valor principal de Cauchy. Per a valors complexos de l'argument, aquesta definició és ambigua a causa dels punts de ramificació en 0 i en .Plantilla:Sfn En general, es realitza un tall en l'eix real negatiu i Ei pot ser definida mitjançant una continuació analítica a la resta del pla complex.

S'utilitza la següent notació,Plantilla:Sfn

E1(z)=zettdt,|Arg(z)|<π

Per a valors positius de la part real de z, això es pot expressar comPlantilla:Sfn

E1(z)=1etztdt,(z)0.

El comportament de E1 prop de la branca tallada pot ser analitzat mitjançant la següent relació:Plantilla:Sfn

limδ0±E1(x+iδ)=Ei(x)iπ,x>0,

Propietats

Les propietats de l'exponencial integral mostrades, a vegades, permeten sortejar l'avaluació explícita de la funció a partir de la definició donada a dalt.

Sèries convergents

Després d'integrar la sèrie de Taylor de et/t, i extreure la singularitat logarítmica, es pot obtenir la següent representació en forma de sèrie de E1(x) per a x real:Plantilla:Sfn

Ei(x)=γ+lnx+k=1xkkk!x>0

Per arguments complexos fora de l'eix real, aquesta sèrie es generalitza enPlantilla:Sfn

E1(z)=γlnz+k=1(1)k+1zkkk!(|Arg(z)|<π) (on γ és la constant d'Euler-Mascheroni).

La suma convergeix per a tot z complex, i prenem el valor usual del logaritme complex amb el tall de branca al llarg de l'eix real negatiu. Aquesta fórmula es pot utilitzar per calcular E1(x) amb operacions de punt flotant per a x real entre 0 i 2,5. Per x>2.5, el resultat és inexacte i pot causar una cancel·lació numérica.

Ramanujan va trobar una sèrie convergent més ràpida:

Ei(x)=γ+lnx+exp(x/2)n=1(1)n1xnn!2n1k=0(n1)/212k+1

Sèries asimptòtiques (divergents)

Error relatiu de l'aproximació asimptòtica per a diferents valors del nombre N en funció de la suma parcial : N=1 (vermell), 2 (verd), 3 (groc), 4 (blau) i 5 (rosa)

Per desgràcia, la convergència de les sèries mostrades a dalt és molt lenta per arguments amb gran mòdul. Per exemple, per x=10, es necessiten més de 40 termes per obtenir una resposta correcta amb 3 xifres significatives.Plantilla:Sfn No obstant això, hi ha una sèrie asimptòtica divergent que pot ser obtinguda a partir de la integració per parts de zezE1(z):Plantilla:Sfn

E1(z)=exp(z)zn=0N1n!(z)n

on l'error és de l'ordre O(N!zN) i és vàlid per a grans valors de Re(z).

L'error relatiu de la sèrie asimptòtica es mostra a la gràfica de la dreta per a diversos valors de N (N=1 en vermell, N=5 en rosa).

Comportament exponencial i logarítmic: Acotaments

Acotament de E1 per funcions elementals

De les sèries donades a dalt, es dedueix que E1es comporta com una exponencial negativa per a grans valors de l'argument i com un logaritme per a petits valors del mateix. Per a valors reals positius de l'argument, E1 queda acotada superior i inferiorment per les funcions elementals:Plantilla:Sfn

12exln(1+2x)<E1(x)<exln(1+1x)x>0

La part esquerra de la desigualtat es mostra a la gràfica de la dreta en blau, la part central, que és E1(x), és la corba negra i la part de la dreta és la corba vermella.

Definició mitjançant Ein

Les funcions Ei i E1 poden ser escrites de forma més simple mitjançant la funció entera Ein,Plantilla:Sfn definida com:

Ein(z)=0z(1et)dtt=k=1(1)k+1zkkk!

(cal notar que aquesta és la sèrie alternada que apareixia en la definició de E1. Se segueix immediatament que:

E1(z)=γlnz+Ein(z)|Arg(z)|<π
Ei(x)=γ+lnxEin(x)x>0

Relació amb altres funcions

La integral exponencial està estretament relacionada amb la funció logaritme integral, definida com:

li(x):=Ei(ln(x))

per a tot x real positiu més gran d'1.


L'equació de Kummer

zd2wdz2+(bz)dwdzaw=0

en general es resol mitjançant les funcions hipergeomètriques confluents M(a,b,z) i U(a,b,z). Però quan a=0 i b=1, llavors

zd2wdz2+(1z)dwdz=0

tenim

M(0,1,z)=U(0,1,z)=1

per a tot z. Una segona solució ve donada llavors per E1(z). De fet,

E1(z)=γiπ+[U(a,1,z)M(a,1,z)]a,0<Arg(z)<2π

amb la derivada avaluada en a=0. Una altra relació amb les funcions hipergeométriques confluents és que E1 és una funció de temps exponencial U(1,1,z):

E1(z)=ezU(1,1,z)

L'exponencial integral també pot ser generalitzada a

En(x)=1exttndt,

que es pot escriure com un cas especial de la funció gamma incompleta:Plantilla:Sfn

En(x)=xn1Γ(1n,x).

Per obtenir més informació sobre les propietats d'aquesta funció, consulteu l'article més extens sobre la funció gamma incompleta. La forma generalitzada a vegades es diu la funció Misra φm(x),Plantilla:Sfn definida com:

φm(x)=Em(x).

Incloent un logaritme es defineix la funció integral exponencial generalitzadaPlantilla:Sfn

Esj(z)=1Γ(j+1)1(logt)jezttsdt.

La integral indefinida:

Ei(ab)=eabdadb

és similar en forma a la funció generatriu ordinària per d(n), el nombre de divisors de n:

n=1d(n)xn=a=1b=1xab

Derivades

Les derivades de les funcions En es poden obtenir mitjançant l'ús de la fórmulaPlantilla:Sfn

En(z)=En1(z)(n=1,2,3,)

Vegeu que la funció E0 és senzilla d'avaluar (donant un terme inicial a la relació recursiva), ja que és ez/z.Plantilla:Sfn

Exponencial integral d'un argument imaginari

E1(ix) respecte a x; part real en negre, part imaginària en vermell

Si z és imaginari i la funció té una part real no nul·la, podem fer servir la fórmula

E1(z)=1etztdt

per obtenir una relació de l'exponencial integral amb les integrals trigonomètriques Si i Ci:

E1(ix)=i(π2+Si(x))Ci(x)(x>0)

Les parts real i imaginària de E1(x) estan dibuixades en la gràfica de la dreta, en negre i vermell respectivament.

Aproximacions

Hi ha un nombre d'aproximacions per a la funció exponencial integral. Aquestes inclouen:

Aproximació de Swamee i Ohija

E1(x)=(A7.7+B)0.13,

on A=ln[(0.56146x+0.65)(1+x)], i B=x4e7.7x(2+x)3.7Plantilla:Sfn

Aproximació d'Allen i Hastings

E1(x)={lnx+aTx5,x1exxbTx4cTx4,x1

on a[0.57722,0.99999,0.24991,0.5519,0.00976,0.00108]T, b[0.26777,8.63476,18.05902,8.57333]T, c[3.95850,21.09965,25.63296,9.57332]T, i xk[x0,x1,,xk]T.Plantilla:SfnPlantilla:Sfn

Expansió en fracció contínua

Plantilla:Vegeu també E1(x)=exx+11+1x+21+2x+3.Plantilla:Sfn

Aproximació de Barry, Parlange i Lee

E1(x)=exG+(1G)ex/(1G)ln[1+Gx1G(h+bx)2]

on h=11+xx+hq1+q, q=2047x31/26, h=(1G)(G26G+12)3G(2G)2b, b=2(1G)G(2G), G=eγ,Plantilla:Sfn on γ és la constant d'Euler–Mascheroni.

Per a valors de x entre 0 i 2,5

Sigui:

E1(z)=γlnz+k=1(1)k+1zkkk!(|Arg(z)|<π).

La suma convergeix per a tot x real positiu, però amb operacions de punt flotant, el resultat és incorrecte per x>2,5, a causa de la pèrdua de precisió en relació al restar el nombre d'ordres de diferents magnituds.

Per valors de x > 40

Existeix una sèrie divergent que permet d'apropar E1 per a valors grans de Re(z) obtinguts mitjançant la integració per parts,Plantilla:Sfn el que dona la següent expansió asimptòtica:

E1(z)=exp(z)zn=0N1n!(z)n+o(exp(z)zN).

Per tal de tenir una precisió de 64 bits (doble precisió), s'utilitza el valor N=40.

Aplicacions

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Plantilla:Div col

Plantilla:Div col end

Vegeu també

Enllaços externs