Funció G-Barnes

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials. Fins als factors elementals, és un cas especial de la funció gamma doble.

Es relaciona amb la funció Gamma, la funció K i la constant de Glaisher-Kinkelin. Posteriorment va ser nomenada en honor del matemàtic Ernest William Barnes (1874-1953).[1]

Formalment, la funció G-Barnes es defineix en la següent forma del producte de Weierstrass:

G(1+z)=(2π)z/2exp(z+z2(1+γ)2)k=1{(1+zk)kexp(z22kz)}

on γ és la constant d'Euler-Mascheroni, exp (x)= ex, i ∏ és el producte.

Equacions funcionals i arguments enters

La funció G-Barnes satisfà l'equació funcional

G(z+1)=Γ(z)G(z)

amb normalització G (1) = 1.[Nota 1]

L'equació funcional implica que G té els següents valors en arguments enters:

G(n)={0if n=1,2,i=0n2i!if n=0,1,2,

(en particular, G(0)=G(1)=1) i per tant

G(n)=(Γ(n))n1K(n)

on Γ(x) denota la funció gamma, i K denota la funció K.

L'equació funcional defineix de forma exclusiva la funció G-Barnes si és afegida la condició de convexitat: (x1)d3dx3log(G(x))0.[2]

Fórmula de reflexió 1.0

L'equació de diferència per a la funció G-Barnes, en conjunció amb l'equació funcional per a la funció gamma, pot ser utilitzada per a obtenir la següent fórmula de reflexió per a la funció de G-Barnes (originalment proporcionada per Hermann Kinkelin):

logG(1z)=logG(1+z)zlog2π+0zπxcotπxdx.

La integral logaritme-tangent del costat dret pot ser avaluada per parts en termes de la funció de Clausen (d'ordre 2), com es mostra a continuació:

2πlog(G(1z)G(1+z))=2πzlog(sinπzπ)+Cl2(2πz)

La prova d'aquest resultat depèn de la següent avaluació de la integral cotangent: la introducció de la notació Lc(z) per a la integral logaritme-tangent, i utilitzant (d/dx)log(sinπx)=πcotπx, s'obté la següent integració per parts:

Lc(z)=0zπxcotπxdx=zlog(sinπz)0zlog(sinπx)dx=zlog(sinπz)0z[log(2sinπx)log2]dx=zlog(2sinπz)0zlog(2sinπx)dx.

Substituint y=2πxdx=dy/(2π) en la integral dona

zlog(2sinπz)12π02πzlog(2siny2)dy.

La funció Clausen (d'ordre 2) té la representació integral

Cl2(θ)=0θlog|2sinx2|dx.

No obstant això, dins de l'interval 0<θ<2π, el signe de valor absolut de l'integrant es pot ometre, ja que el valor de la integral de la funció «mig-sinus» és estrictament positiva i diferent de zero. Comparant aquesta definició amb el resultat anterior per l'integral logaritme-tangent, es manté clarament la següent relació:

Lc(z)=zlog(2sinπz)+12πCl2(2πz).

Per tant, després d'una lleugera reordenació dels termes, la verificació està completa:

2πlog(G(1z)G(1+z))=2πzlog(sinπzπ)+Cl2(2πz).

Usant la relació G(1+z)=Γ(z)G(z) i dividint la fórmula de reflexió per un factor de 2π dona la forma equivalent:[Nota 2]

log(G(1z)G(z))=zlog(sinπzπ)+logΓ(z)+12πCl2(2πz)

Fórmula de reflexió 2.0

Reemplaçant z per (1/2) − z'' en la fórmula de reflexió anterior dona, després d'una certa simplificació, la fórmula equivalent que es mostra a continuació (que implica als polinomis de Bernoulli):

log(G(12+z)G(12z))=
logΓ(12z)+B1(z)log2π12log2+π0zB1(x)tanπxdx

Ampliació de la sèrie de Taylor

Pel teorema de Taylor, i tenint en compte les derivades logarítmiques de la funció G-Barnes, es pot obtenir la següent ampliació de la sèrie:

logG(1+z)=z2log2π(z+(1+γ)z22)+k=2(1)kζ(k)k+1zk+1.

Això és vàlid per a 0<z<1. Aquí, ζ(x) és la funció zeta de Riemann:

ζ(s)=n=11ns.

Exponenciant banda i banda de l'ampliació de Taylor dona:

G(1+z)=exp[z2log2π(z+(1+γ)z22)+k=2(1)kζ(k)k+1zk+1]=(2π)z/2exp[z+(1+γ)z22]exp[k=2(1)kζ(k)k+1zk+1].

Comparant això amb la forma del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes, dona la següent relació:

exp[k=2(1)kζ(k)k+1zk+1]=k=1{(1+zk)kexp(z22kz)}

Per a |z|<1 té la següent ampliació de Taylor:

lnG(1+z)=12(ln(2π)1)(1γ)z22+n=3(1)n1ζ(n1)znn

Fórmula de multiplicació

Igual que la funció gamma, la funció G-Barnes també té una fórmula de multiplicació:[4]

G(nz)=K(n)nn2z2/2nz(2π)n2n2zi=0n1j=0n1G(z+i+jn)

on K(n) és una constant donada per:

K(n)=e(n21)ζ(1)n512(2π)(n1)/2=(Ae112)n21n512(2π)(n1)/2.

Aquí, ζ és la derivada de la funció zeta de Riemann, i A és la constant de Glaisher-Kinkelin.

Expansió asimptòtica

El logaritme de G(z + 1) té la següent expansió asimptòtica, establert per Barnes:

logG(z+1)=112logA+z2log2π+(z22112)logz3z24+k=1NB2k+24k(k+1)z2k+O(1z2N+2).

Aquí, Bk són els nombres de Bernoulli i A és la constant de Glaisher-Kinkelin.[Nota 3]

Aquesta expansió és vàlida per a z en qualsevol sector que no conté l'eix real negatiu amb |z| gran.

Relació amb la integral del logaritme de gamma

La integral logaritme-gamma pot ser avaluada en termes de la funció G-Barnes.[Nota 4]

0zlogΓ(x)dx=z(1z)2+z2log2π+zlogΓ(z)logG(1+z)

La prova és una mica indirecta, i consisteix en considerar primer la diferència logarítmica de la funció gamma i de la funció G-Barnes:

zlogΓ(z)logG(1+z)

on

1Γ(z)=zeγzk=1{(1+zk)ez/k}

i γ és la constant d'Euler-Mascheroni.

Prenent el logaritme de les formes del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes i de la funció gamma dona:

zlogΓ(z)logG(1+z)=zlog(1Γ(z))logG(1+z)=
z[logz+γz+k=1{log(1+zk)zk}]
[z2log2πz2z22z2γ2+k=1{klog(1+zk)+z22kz}]

Una petita simplificació i una reordenació dels termes dona l'expansió de la sèrie:

k=1{(k+z)log(1+zk)z22kz}=
zlogzz2log2π+z2+z22z2γ2zlogΓ(z)+logG(1+z)

Finalment, prenent el logaritme de la forma del producte de Weierstrass de la funció gamma, i integrant en l'interval [0,z]s'obté:

0zlogΓ(x)dx=0zlog(1Γ(x))dx=
(zlogzz)z2γ2k=1{(k+z)log(1+zk)z22kz}

Igualant les dues avaluacions es completa la demostració:

0zlogΓ(x)dx=z(1z)2+z2log2π+zlogΓ(z)logG(1+z).

Relació amb la funció K

La funció G-Barnes està estretament relacionada amb la funció gamma i amb la funció K.

Per als nombres naturals n, tenim

K(n)=(Γ(n))n1G(n).

Per a tot z. tenim

K(z)G(z)=exp{(z1)log[Γ(z)]},[6]

Valors particulars

Per a G(x) tenims els següents valors particulars:

G(1/4)=A9/8(Γ(1/4))3/4e3/32K/(4π);
G(3/4)=A9/8(Γ(3/4))1/4e3/32+K/(4π);
G(1/2)=A3/2π1/4e1/821/24;
G(3/2)=A3/2π1/4e1/821/24;
G(5/2)=A3/2π3/4e1/8223/24;

on K és la constant de Catalan, i A és la constant de Glaisher-Kinkelin per la qual

A:=e1/12ζ(1)1,2824262...

Notes

Plantilla:Referències

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

  1. E. W. Barnes, "The theory of the G-function", Quarterly Journ. Pure and Appl. Math. 31 (1900), 264–314.
  2. M. F. Vignéras, L'équation fonctionelle de la fonction zêta de Selberg du groupe mudulaire SL(2,), Astérisque 61, 235–249 (1979).
  3. 3,0 3,1 Plantilla:Ref-web
  4. I. Vardi, Determinants of Laplacians and multiple gamma functions, SIAM J. Math. Anal. 19, 493–507 (1988).
  5. E. T. Whittaker and G.N.Watson, "A course of modern analysis", CUP.
  6. Eric Weisstein: Hyperfactorial


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.