Funció de Clausen

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gràfic de la funció de Clausen Cl2(θ) (vermell) i Cl4(θ) (verd)
Funció de Clausen

En matemàtiques, la funció de Clausen, introduïda per Thomas Clausen (1832), és una funció especial transcendental d'una sola variable.

Es pot expressar en la forma d'una integral definida, una sèrie trigonomètrica i diverses altres funcions especials. Està connectada íntimament amb el polilogaritme, la integral de la tangent inversa, la funció poligamma, la funció zeta de Riemann, la funció eta de Dirichlet i la funció beta de Dirichlet.

La funció de Clausen d'ordre 2, sovint referida com la «funció Clausen» tot i ser una de les moltes classes, està donada per la integral:

Cl2(φ)=0φlog|2sinx2|dx:

En el rang 0<φ<2π, la funció sinus dins el signe de valor absolut segueix sent estrictament positiva, de manera que el símbol del valor absolut es pot ometre.

La funció Clausen també es pot representar en sèrie de Fourier:

Cl2(φ)=k=1sinkφk2=sinφ+sin2φ22+sin3φ32+sin4φ42+

Les funcions Clausen, com una classe de funcions, s'utilitzen àmpliament en moltes àrees de la investigació matemàtica moderna, sobretot en relació amb l'avaluació de moltes classes d'integrals logarítmiques i polilogarítmiques, totes dues definides i indefinides. També tenen nombroses aplicacions pel que fa a les sumes de les sèries hipergeométriques, sumes que impliquen la inversa del coeficient binomial central, sumes de la funció poligamma i sèries L de Dirichlet.

Propietats bàsiques

La funció Clausen (d'ordre 2) té zeros simples en tot (nombre enter) múltiple de π,, ja que si k és un nombre enter, sinkπ=0:

Cl2(mπ)=0,m=0,±1,±2,±3,

Té un màxim en: θ=π3+2mπ[m]

Cl2(π3+2mπ)=1.01494160

i un mínim en: θ=π3+2mπ[m]

Cl2(π3+2mπ)=1.01494160

Les següents propietats són conseqüències immediates de la definició de sèrie:Plantilla:Sfn

Cl2(θ+2mπ)=Cl2(θ)
Cl2(θ)=Cl2(θ)

Definició general

Plantilla:Imatge múltiple Més en general, es defineix les dues funcions generalitzades de Clausen:

Sz(θ)=k=1sinkθkz
Cz(θ)=k=1coskθkz

que són vàlids per al complex z amb Re z >1. La definició es pot estendre a tot el pla complex a través continuació analítica.

Quan z és reemplaçat per un nombre enter no-negatiu, les funcions estàndard de Clausen es defineixen mitjançant la següent sèrie de Fourier:

Cl2m+2(θ)=k=1sinkθk2m+2
Cl2m+1(θ)=k=1coskθk2m+1
Sl2m+2(θ)=k=1coskθk2m+2
Sl2m+1(θ)=k=1sinkθk2m+1

Cal notar que les funcions de Clausen de tipus SL tenen la notació alternativa Glm(θ) i es refereixen a vegades com les funcions de Glaisher-Clausen (de James Whitbread Lee Glaisher, per tant, la notació GL).

Relació amb els polinomis de Bernoulli

Les funcions de Clausen de tipus SL són polinomials en θ, i estan estretament relacionades amb els polinomis de Bernoulli. Aquesta connexió es desprèn de les representacions de la sèrie de Fourier dels polinomis de Bernoulli:

B2n1(x)=2(1)n(2n1)!(2π)2n1k=1sin2πkxk2n1.
B2n(x)=2(1)n1(2n)!(2π)2nk=1cos2πkxk2n.

Configurant x=θ/2π en l'anterior i reordenant després els termes dona les següents expressions (polinomials) de forma tancada:

Sl2m(θ)=(1)m1(2π)2m2(2m)!B2m(θ2π),
Sl2m1(θ)=(1)m(2π)2m12(2m1)!B2m1(θ2π),

on els polinomis de Bernoulli Bn(x) es defineixen en funció dels nombres de Bernoulli BnBn(0) per la relació:

Bn(x)=j=0n(nj)Bjxnj.

Avaluacions explícites derivades dels anteriors inclouen:

Sl1(θ)=π2θ2,
Sl2(θ)=π26πθ2+θ24,
Sl3(θ)=π2θ6πθ24+θ312,
Sl4(θ)=π490π2θ212+πθ312θ448.

Fórmula de duplicació

Per 0<θ<π, es pot provar directament la fórmula de duplicació en la definició d'integral:Plantilla:Sfn

Cl2(2θ)=2Cl2(θ)2Cl2(πθ)

Les conseqüències immediates de la fórmula de duplicació, juntament amb l'ús del valor especial Cl2(π2)=G, inclouen la relacions:

Cl2(π4)Cl2(3π4)=G2
2Cl2(π3)=3Cl2(2π3)

Per a les funcions de Clausen d'ordre superior, les fórmules de duplicació es poden obtenir de la donada anteriorment; simplement substituint θ amb la variable lliure x i integrant en l'interval [0,θ].Aplicant el mateix procés produeix diverses vegades:

Cl3(2θ)=4Cl3(θ)+4Cl3(πθ)
Cl4(2θ)=8Cl4(θ)8Cl4(πθ)
Cl5(2θ)=16Cl5(θ)+16Cl5(πθ)
Cl6(2θ)=32Cl6(θ)32Cl6(πθ)

I més en general, amb la inducció de m,m1

Clm+1(2θ)=2m[Clm+1(θ)+(1)mClm+1(πθ)]

L'ús generalitzat de la fórmula de duplicació permet una extensió del resultat de la funció de Clausen d'ordre 2, relacionant-la amb la constant del Catalan. Per m1

Cl2m(π2)=22m1[Cl2m( pi4)Cl2m(3π4)]=β(2m)

On β(x)és la funció beta de Dirichlet.

Demostració de la fórmula de duplicació

A partir de la definició integral,

Cl2(2θ)=02θlog|2sinx2|dx

i aplicant la fórmula de duplicació de la funció sinus, sin2x=2sinx2cosx2, s'obté

02θlog|(2sinx4)(2cosx4)|dx=02θlog|2sinx4|dx02θlog|2cosx4|dx

Aplicant la substitució x=2y,dx=2dy en les dues integrals:

20θlog|2sinx2|dx20θlog|2cosx2|dx=2Cl2(θ)20θlog|2cosx2|dx

En aquesta última integral, substituint y=πx,x=πy,dx=dy i utilitzant la identitat trigonomètrica cos(xy)=cosxcosysinxsiny, es pot veure que:

cos(πy2)=siny2Cl2(2θ)=2Cl2(θ)20θlog|2cosx2|dx=2Cl2(θ)+2ππθlog|2siny2|dy=2Cl2(θ)2Cl2(πθ)+2Cl2(π)
Cl2(π)=0

Per tant,

Plantilla:Quotation

Derivades de les funcions de Clausen d'ordre general

Derivant directament els desenvolupaments en sèrie de Fourier de les funcions de Clausen, s'obté:

ddθCl2m+2(θ)=ddθk=1sinkθk2m+2=k=1coskθk2m+1=Cl2m+1(θ)
ddθCl2m+1(θ)=ddθk=1coskθk2m+1=k=1sinkθk2m=Cl2m(θ)
ddθSl2m+2(θ)=ddθk=1coskθk2m+2=k=1sinkθk2m+1=Sl2m+1(θ)
ddθSl2m+1(θ)=ddθk=1sinkθk2m+1=k=1coskθk2m=Sl2m(θ)

Apel·lant al primer teorema fonamental del càlcul, també tenim:

ddθCl2(θ)=ddθ[0θlog|2sinx2|dx]=log|2sinθ2|=Cl1(θ)

Relació amb la integral de la tangent inversa

Es defineix la integral de la tangent inversa en l'interval 0<z<1 com

Ti2(z)=0ztan1xxdx=k=0(1)kz2k+1(2k+1)2

Té la següent forma tancada en termes de la funció de Clausen:

Ti2(tanθ)=θlog(tanθ)+12Cl2(2θ)+12Cl2(π2θ)

Demostració de la relació amb la integral de la tangent inversa

De la definició de la integral de la tangent inversa, tenim

Ti2(tanθ)=0tanθtan1xxdx

Realitzant una integració per parts

0tanθtan1xxdx=tan1xlogx|0tanθ0tanθlogx1+x2dx=
θlogtanθ0tanθlogx1+x2dx

Aplicant les substitucions x=tany,y=tan1x,dy=dx1+x2 obtenim

θlogtanθ0θlog(tany)dy

Per l'última integral, apliquem la transformació y=x/2,dy=dx/2 i aconseguim

θlogtanθ1202θlog(tanx2)dx=θlogtanθ1202θlog(sin(x/2)cos(x/2))dx=θlogtanθ1202θlog(2sin(x/2)2cos(x/2))dx=θlogtanθ1202θlog(2sinx2)dx+1202θlog(2cosx2)dx=θlogtanθ+12Cl2(2θ)+1202θlog(2cosx2)dx.

Finalment, com amb la prova de la fórmula de duplicació, la substitució x=(πy) redueix aquesta última part integral de

02θlog(2cosx2)dx=Cl2(π2θ)Cl2(π)=Cl2(π2θ)

així

Plantilla:Quotation

Relació amb la funció G-Barnes

Per als nombres reals 0<z<1, la funció de Clausen d'ordre 2 es pot expressar en termes de la funció G-Barnes i la funció Gamma (d'Euler):

Cl2(2πz)=2πlog(G(1z)G(1+z))2πlog(sinπzπ)

o de forma equivalentPlantilla:Sfn

Cl2(2πz)=2πlog(G(1z)G(z))2πlogΓ(z)2πlog(sinπzπ)

Relació amb el polilogaritme

Les funcions de Clausen representen les parts real i imaginària del polilogaritme en la circumferència unitat:

Cl2m(θ)=(Li2m(eiθ)),m1
Cl2m+1(θ)=(Li2m+1(eiθ)),m0

Això es veu fàcilment apel·lant a la definició de la sèrie de polilogaritme.

Lin(z)=k=1zkknLin(eiθ)=k=1(eiθ)kkn=k=1eikθkn

Pel teorema d'Euler,

eiθ=cosθ+isinθ

i pel teorema de De Moivre (fórmula de De Moivre)

(cosθ+isinθ)k=coskθ+isinkθLin(eiθ)=k=1coskθkn+ik=1sinkθkn

per tant

Li2m(eiθ)=k=1coskθk2m+ik=1sinkθk2m=Sl2m(θ)+iCl2m(θ)
Li2m+1(eiθ)=k=1coskθk2m+1+ik=1sinkθk2m+1=Cl2m+1(θ)+iSl2m+1(θ)

Relació amb la funció poligamma

Les funcions de Clausen estan íntimament relacionades amb la funció poligamma. De fet, és possible expressar les funcions de Clausen com combinacions lineals de funcions de sinus i funció poligamma. Una d'aquestes relacions es mostra aquí ies demostra a continuació:

Cl2m(qπp)=1(2p)2m(2m1)!j=1psin(qjπp)[ψ2m1(j2p)+(1)qψ2m1(j+p2p)]

Siguin pi q dos nombres enters positius, tal que q/p és un nombre racional 0<q/p<1 i, a continuació, per la definició de les sèries per a la funció d'ordre superior Clausen (fins i tot d'índex):

Cl2m(qπp)=k=1sin(kqπ/p)k2m

dividim aquesta suma exactament en p parts, de manera que la primera sèrie conté tot, i només, aquests termes congruents a kp+1, la segona sèrie conté tots els termes congruents a kp+2, etc., fins a la part final d'ordre p, que contenen tots els termes congruents a kp+p

Cl2m(qπp)=k=0sin[(kp+1)qπp](kp+1)2m+k=0sin[(kp+2)qπp](kp+2)2m+k=0sin[(kp+3)qπp](kp+3)2m++k=0sin[(kp+p2)qπp](kp+p2)2m+k=0sin[(kp+p1)qπp](kp+p1)2m+k=0sin[(kp+p)qπp](kp+p)2m

Podem indexar aquestes sumes per formar una suma doble:

Cl2m(qπp)=j=1p{k=0sin[(kp+j)qπp](kp+j)2m}=j=1p1p2m{k=0sin[(kp+j)qπp](k+(j/p))2m}

Aplicant la fórmula d'addició per a la funció sinus,sin(x+y)=sinxcosy+cosxsiny,el terme sinusoidal en el numerador es converteix en:

sin[(kp+j)qπp]=sin(kqπ+qjπp)=sinkqπcosqjπp+coskqπsinqjπp
sinmπ0,cosmπ(1)mm=0,±1,±2,±3,
sin[(kp+j)qπp]=(1)kqsinqjπp

i com a conseqüència

Cl2m(qπp)=j=1p1p2msin(qjπp){k=0(1)kq(k+(j/p))2m}

Per convertir la suma interior de doble suma en una suma no alterna, dividim exactament en dues parts de la mateixa manera que la suma anterior es va dividir en p parts:

k=0(1)kq(k+(j/p))2m=k=0(1)(2k)q((2k)+(j/p))2m+k=0(1)(2k+1)q((2k+1)+(j/p))2m=k=01(2k+(j/p))2m+(1)qk=01(2k+1+(j/p))2m=12p[k=01(k+(j/2p))2m+(1)qk=01(k+(j+p2p))2m]

Per m1, la funció poligamma es pot representar amb la sèrie

ψm(z)=(1)m+1m!k=01(k+z)m+1

Per tant, en termes de la funció poligamma, la suma interior anterior es converteix en:

122m(2m1)![ψ2m1(j2p)+(1)qψ2m1(j+p2p)]

Afegint aquest terme entre la suma doble, dona el resultat desitjat

Cl2m(qπp)=1(2p)2m(2m1)!j=1psin(qjπp)[ψ2m1(j2p)+(1)qψ2m1(j+p2p)]

Relació amb la integral log-sinus generalitzada

La integral log-sinus generalitzada es defineix per:

snm(θ)=0θxmlognm1|2sinx2|dx

En aquesta notació generalitzada, la funció de Clausen es pot expressar en la forma:

Cl2(θ)=s20(θ)

La relació de Kummer

Ernst Kummer i Rogers donen la relació

Li2(eiθ)=ζ(2)θ(2πθ)/4+iCl2(θ)

vàlida per 0θ2π.

Relació amb la funció Lobachewsky

La funció Lobachevski (Λ o Л) és essencialment la mateixa funció amb un canvi de variable:

Λ(θ)=0θlog|2sin(t)|dt=Cl2(2θ)/2

encara que històricament el nom de «funció de Lobachevski» no és del tot precisa, com les fórmules de Lobachevski per al volum hiperbòlic que utilitzen la funció lleugerament diferent

0θlog|sec(t)|dt=Λ(θ+π/2)+θlog2.

Relació amb sèries L de Dirichlet

Per als valors racionals de θ/π (és a dir, per a θ/π=p/q per a alguns nombres enters p i q), la funció sin(nθ) pot ser entesa per representar una òrbita periòdica d'un element en el grup cíclic i, per tant, Cls(θ) es pot expressar com una simple suma que implica la funció zeta de Hurwitz. Això permet que les relacions entre certes sèries L de Dirichlet es puguin computar fàcilment.

Acceleració de la sèrie

Una acceleració de la sèrie per a la funció de Clausen està donada per

Cl2(θ)θ=1log|θ|+n=1ζ(2n)n(2n+1)(θ2π)2n

la qual cosa és vàlida per |θ|<2π. Aquí, {ζ(s) és la funció zeta de Riemann. Una forma de convergència més ràpida està donada per

Cl2(θ)θ=3log[|θ|(1θ24π2)]2πθlog(2π+θ2πθ)+n=1ζ(2n)1n(2n+1)(θ2π)n.

El factor ζ(n)1 ajuda a la convergència acostant-la ràpidament a zero per a valors grans de n.Plantilla:Sfn

Valors especials

Alguns valors especials inclouen

Cl2(π2)=G
Cl2(π3)=3πlog(G(23)G(13))3πlogΓ(13)+πlog(2π3)
Cl2(2π3)=2πlog(G(23)G(13))2πlogΓ(13)+2π3log(2π3)
Cl2(π4)=2πlog(G(78)G(18))2πlogΓ(18)+π4log(2π22)
Cl2(3π4)=2πlog(G(58)G(38))2πlogΓ(38)+3π4log(2π2+2)
Cl2(π6)=2πlog(G(1112)G(112))2πlogΓ(112)+π6log(2π231)
Cl2(5π6)=2πlog(G(712)G(512))2πlogΓ(512)+5π6log(2π23+1)

Valors especials generalitzats

Alguns valors especials per a funcions de Clausen d'ordre superior inclouen

Cl2mt(0)=Cl2m(π)=Cl2m(2π)=0
Cl2m(π2)=β(2m)
Cl2m+1(0)=Cl2m+1(2π)=ζ(2m+1)
Cl2m+1(π)=η(2m+1)=(22m122m)ζ(2m+1)
Cl2m+1(π2)=122m+1η(2m+1)=(22m124m+1)ζ(2m+1)

on G=β(2) és la constant de Catalan, β(x) és la funció beta de Dirichlet, η(x) és la funció eta de Dirichlet, i ζ(x) és la funció zeta de Riemann.

β(x)=k=0(1)k(2k+1)x

Integrals de la funció directa

Les següents integrals es demostren fàcilment a partir de les representacions de la sèrie de la funció de Clausen:

0θCl2m(x)dx=ζ(2m+1)Cl2m+1(θ)
0θCl2m+1(x)dx=Cl2m+2(θ)
0θSl2m(x)dx=Sl2m+1(θ)
0θSl2m+1(x)dx=ζ(2m+2)Cl2m+2(θ)

Avaluacions d'integrals que impliquen la funció directa

Un gran nombre de les integrals trigonomètriques i logaritme-trigonomètriques poden ser avaluades en termes de la funció de Clausen, i diverses constants matemàtiques comunes com K(constant de Catalan), log2, i els casos especials de la funció zeta, ζ(2)i ζ(3).

Els exemples que figuren a continuació són una conseqüència directa de la representació integral de la funció de Clausen, i les proves requereixen poc més de trigonometria bàsica, la integració per parts, i la integració ocasional terme a terme de les definicions de les sèrie de Fourier de les funcions de Clausen.

0θlog(sinx)dx=12Cl2(2θ)θlog2
0θlog(cosx)dx=12Cl2(π2θ)θlog2
0θlog(tanx)dx=12Cl2(2θ)12Cl2(π2θ)
0θlog(1+cosx)dx=2Cl2(πθ)θlog2
0θlog(1cosx)dx=2Cl2(θ)θlog2
0θlog(1+sinx)dx=2G2Cl2(π2+θ)θlog2
0θlog(1sinx)dx=2G+2Cl2(π2θ)θlog2

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Plantilla:Div col

Plantilla:Div col end

Plantilla:Autoritat