Funció característica (teoria de la probabilitat)

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En teoria de la probabilitat, la funció característica d'una variable aleatòria real és una eina matemàtica que proporciona informació completa sobre la distribució de probabilitat de la variable aleatòria i sovint en facilita l'estudi. A més, amb les funcions característiques es disposa, gràcies al teorema de continuïtat de Lévy, d'un mètode senzill i potent per estudiar la convergència en distribució d'una successió de variables aleatòries.

Donada una variable aleatòria real X:Ω definida sobre un espai de probabilitat (Ω,,), la seva funció característica és la funció φX: (és a dir de valors complexos) definida, per a tot real t, per la relació següent (on i, i2=1 i E() denota l'operador esperança):

φX(t)=E(eitX)=E(cos(tX))+iE(sin(tX))

Expressions de la funció característica

Expressions integrals generals

Per definició de φX :

t,φX(t)=ΩeitXd=Ωcos(tX)d+iΩsin(tX)d(1)

Denotant per X la distribució de probabilitat de la variable aleatòria X:

t,φX(t)=eitxdX(x)=cos(tX)dX(x)+isin(tX)dX(x)(2)
(segons el teorema de la mesura imatge)

Remarques:

  • la definició (1) té sentit perquè per a tot real t, la variable aleatòria complexa
eitX=cos(tX)+isin(tX)
és fitada (té mòdul 1) i, per tant, és integrable respecte a la mesura de probabilitat  ;
  • l'equació (2) significa que la funció característica d'una variable aleatòria real X és la transformada de Fourier de la seva distribució de probabilitat X, mesura de probabilitat sobre l'espai mesurable (o probabilitzable) (,), on és la sigma-àlgebra de Borel de .

Casos particulars importants

  • Quan X és discreta, amb valors xk tals que per a tot k, (X=xk)=pk aleshores:
t,φX(t)=keitxkpk
(suma finita o sèrie absolutament convergent)
t,φX(t)=+eitxfX(x)dx
(integral de Lebesgue; en els casos usuals coincideix amb la integral de Riemann)

Propietats elementals

La funció característica d'una variable aleatòria real X:

  • compleix la relació:
φX(0)=1
t,|φX(t)|1
  • és hermítica:
t,φX(t)=φX(t) (on z és el conjugat del nombre complex z)
  • compleix la identitat:
a,b,t,φaX+b(t)=eibtφX(at)
i en particular : t,φX(t)=φX(t)=φX(t);
per tant si X i X tenen la mateixa distribució (dita simètrica), la funció φX és parella amb valors reals

(la tercera propietat es dedueix del teorema de convergència dominada; les altres són immediates)

Plantilla:Caixa desplegable

Exemples clàssics

Distribució degenerada

Si la variable aleatòria X segueix la distribució degenerada de valor μ (és a dir: (X=μ)=1; X és constant quasi segurament) aleshores:

t,φX(t)=eitμ

Distribució binomial

Si la variable aleatòria X segueix la distribució binomial (n,p) (on n,p[0,1]) aleshores:

t,φX(t)=k=0neitk(nk)pk(1p)nk=k=0n(nk)(peit)k(1p)nk

d'on es dedueix (fórmula del binomi de Newton):

t,φX(t)=(peit+1p)n

Distribució de Bernoulli

En particular, si la variable aleatòria X segueix la distribució de Bernoulli (1,p) (on  p[0,1]) aleshores:

t,φX(t)=peit+1p

Distribució geomètrica

Si la variable aleatòria X segueix la distribució geomètrica 𝒢(p) (on p]0,1[) aleshores:

t,φX(t)=k=1+eitkp(1p)k1=peitk=1+[(1p)eit]k1=peit1(1p)eit

Distribució de Poisson

Si la variable aleatòria X segueix la distribució de Poisson 𝒫(λ) (on λ>0) aleshores:

t,φX(t)=k=0+eitkeλλkk!=eλk=0+(λeit)kk!=eλeλeit=eλ(eit1)

Distribució uniforme contínua

Si la variable aleatòria X segueix la distribució uniforme contínua 𝒰([a,b]) (on  a,b i a < b) aleshores:

t,φX(t)=abeitx1badx=eitbeitai(ba)t si t0, i φX(0)=1.

En particular, si X segueix la distribució 𝒰([α,+α]) (on α>0) aleshores:

t,φX(t)=sin(αt)αt si t0, i φX(0)=1.

Distribució exponencial

Si la variable aleatòria X segueix la distribució exponencial (λ) (on λ>0) aleshores:

t,φX(t)=0+eitxλeλxdx=λ0+e(λit)xdx=λλit

Distribució normal estàndard

Si la variable aleatòria X segueix la distribució normal estàndard 𝒩(0,1) aleshores:

t,φX(t)=+eitx12πex22dx=et22

Plantilla:Caixa desplegable

Distribució de Laplace centrada en el 0

Si la variable X segueix la distribució de Laplace centrada en 0, Laplace(0,b), amb b>0 aleshores:

t,φX(t)=12b+eitxe|x|bdx=11+b2t2.

Plantilla:Caixa desplegable

Distribució de Cauchy simètrica

Si la variable aleatòria X segueix la distribució de Cauchy simètrica 𝒞(0,γ) (on γ>0) aleshores:

t,φX(t)=+eitx1πγx2+γ2dx=eγ|t|

Per demostrar-ho, es pot utilitzar el teorema dels residus (anàlisi complexa).

Plantilla:Caixa desplegable

Aplicacions

Cas de la distribució normal general

Sigui una variable aleatòria X amb distribució normal 𝒩(μ,σ2) (on μ,σ>0). Aleshores:

t,φX(t)=eitμσ2t22.

Plantilla:Caixa desplegable

Cas de la distribució de Cauchy general

Sigui una variable aleatòria X amb distribució de Cauchy 𝒞(m,γ) (on m,γ>0). Aleshores:

t,φX(t)=eimtγ|t|.

Plantilla:Caixa desplegable

Perquè la funció característica és anomenada així

Com el seu nom ho indica, la funció característica d'una variable aleatòria (real) en caracteritza la distribució de probabilitat: dues variables aleatòries segueixen la mateixa distribució si i només si tenen la mateixa funció característica: és el teorema d'unicitat (vegeu infra).

Per aquesta raó, la funció característica d'una variable aleatòria X també és anomenada funció característica de la distribució d'X. Per exemple, es pot parlar de la funció característica de la distribució normal.

Fórmules d'inversió

Fórmula d'inversió general. Donada una variable aleatòria real X, es denota per FX la seva funció de distribució. Per a tot parell (a,b) de punts de continuïtat de FX es compleix la relació següent:

FX(b)FX(a)=limτ+12πτ+τeitaeitbitφX(t)dt

Això és una variant probabilista del teorema d'inversió de la transformació de Fourier.

Quan la funció característica és integrable no cal fer el pas límit en la fórmula d'inversió i, a més, la variable aleatòria té funció de densitat que s'obté com la transformada de Fourier de la funció característica. Concretament, Fórmula de inversió per a funcions característiques integrables. Sigui X una variable aleatòria real amb funció característica φX tal que |φX(t)|dt<.Aleshores X té funció de densitat f donada per f(x)=12πeitxφX(t)dt.A més f és contínua i afitada.


Comentaris.

1. Sigui X una variable aleatòria amb distribució normal estàndard 𝒩(0,1). Segons hem vist, la seva funció característica és φ(t)=et2/2, que és integrable ja que |φ(t)|dt=ex22dt=2π.Per tant, per la fórmula d'inversió, 12πex22=12πeitxet22dt.

Aleshores, si definim la transformada de Fourier amb la constant normalitzadora 1/2π,[1] h^(t)=12π eitxh(x)dx,tindrem que la funció g(x)=ex2/2 és invariant per la transformada de Fourier: g^=g.


2. Hi ha moltes funcions de densitat que no són contínues o no són afitades, i llavors la seva funció característica no és integrable. Per exemple, la distribució exponencial de paràmetre λ>0, (λ), té funció de densitat

f(x)={λeλx,per a x0,0,altrament.


Aquesta funció té una discontinuïtat en el punt 0. La seva funció característica és φ(t)=λλit, que té mòdul |λλit|=λλ2+t2.Llavors,

|φ(t)|dt=λ1λ2+t2dt=λ[ln(t+λ2+t2)]0=.

Teorema d'unicitat

El teorema d'inversió permet reconstruir (almenys en teoria) la funció de distribució d'una variable aleatòria a partir de la seva funció característica. Una conseqüència és l'important teorema d'unicitat:

Dues variables aleatòries reals són idènticament distribuïdes si i només si tenen la mateixa funció característica.

Plantilla:Caixa desplegable

Utilització pràctica

El més sovint, el teorema d'unicitat s'utilitza de la manera següent per determinar la distribució de probabilitat d'una variable aleatòria real X: es calcula la funció característica φX i es reconeix la funció característica d'una distribució clàssica que és, per tant, la distribució d'X (per exemple, vegeu infra la prova de l'estabilitat d'algunes distribucions de probabilitat).

Funció característica de la suma de variables aleatòries independents

Suma de dues variables aleatòries independents

Donades dues variables aleatòries reals independents X i Y (definides sobre el mateix espai de probabilitat), es compleix la relació següent:

t,φX+Y(t)=φX(t)φY(t).

En efecte,

t,φX+Y(t)=E(eit(X+Y))=E(eitXeitY).

Atès que X i Y són independents, també ho són, per a tot real t, les variables aleatòries eitX i eitY; per tant:

t,φX+Y(t)=E(eitX)E(eitY)=φX(t)φY(t).

Remarca: el recíproc és fals. Existeixen variables aleatòries no independents les funcions característiques de les quals compleixen aquesta relació. Heus aquí un exemple ben conegut: donada una variable aleatòria X amb distribució de Cauchy simètrica 𝒞(0,γ) :

t,φX+X(t)=φ2X(t)=φX(2t)=e2γ|t|=eγ|t|eγ|t|=φX(t)φX(t)

Però és clar que X i X no són independents.

Generalització

Donades n variables aleatòries reals independents X1,X2,,Xn (definides sobre el mateix espai de probabilitat), es compleix la relació següent:

t,φX1++Xn(t)=k=1nφXk(t)
(per consegüent, el producte de funcions característiques també és una funció característica).

Se sap que la transformada de Fourier d'un producte de convolució és el producte ordinari de les transformades de Fourier.

Tenint en compte el teorema d'unicitat, la relació precedent s'interpreta així: si les variables aleatòries X1,X2,,Xn són independents, aleshores:

X1++Xn=X1Xn : la distribució de probabilitat de la suma és el producte de convolució de les distribucions dels termes.

Per determinar la distribució de la suma, els dos punts de vista (producte de convolució de les distribucions de probabilitat, producte ordinari de les funcions característiques) són matemàticament equivalents. Tanmateix, el mètode de les funcions característiques és generalment més simple d'utilitzar.

Aplicació: estabilitat d'algunes distribucions de probabilitat

Siguin n variables aleatòries reals independents X1,X2,,Xn.

  • si per a tot k, Xk segueix la distribució binomial (mk,p), aleshores X1++Xn segueix la distribució binomial (m1++mn,p)
  • si per a tot k, Xk segueix la distribució de Poisson 𝒫(λk), aleshores X1++Xn segueix la distribució de Poisson 𝒫(λ1++λn)
  • si per a tot k, Xk segueix la distribució normal 𝒩(μk,σk2), aleshores X1++Xn segueix la distribució normal 𝒩(μ1++μn,σ12++σn2)
  • si per a tot k, Xk segueix la distribució de Cauchy 𝒞(mk,γk), aleshores X1++Xn segueix la distribució de Cauchy 𝒞(m1++mn,γ1++γn)


Plantilla:Caixa desplegable

Funció característica i moments

Sigui una variable aleatòria real X.

Teorema directe

Si el moment d'ordre m d'X existeix (finit), aleshores:

  • la funció característica φX és de classe Cm en
  • k{0,,m},E(Xk)=(i)kφX(k)(0), i per tant:
  • t,φX(t)=(k=0mikE(Xk)k!tk)+tmεm(t), on εm(t)0 quan t0.

Recíproc (parcial)

Si φX és m vegades derivable en el punt 0, aleshores:

  • per a tot natural k tal que  2km el moment d'ordre k d'X existeix i:
  • E(Xk)=(i)kφX(k)(0)

En particular, si φX és infinitament derivable en el punt 0, aleshores tots els moments d'X existeixen.

Exemple

Si la variable aleatòria X segueix la distribució de Poisson 𝒫(λ), la seva funció característica és infinitament derivable en  : tots els moments d'X existeixen. Es comprova fàcilment que:

φ'X(0)=λiφ'X(0)=λλ2.

Per tant:

E(X)=iφ'X(0)=λ, E(X2)=φ'X(0)=λ+λ2, i Var(X)=E(X2)[E(X)]2=λ

(també es poden calcular directament com a sumes de sèries convergents).

Teorema de continuïtat de Lévy

Aquest teorema permet estudiar la convergència en distribució de les successions de variables aleatòries per mitjà de la convergència puntual de les seves funcions característiques.

Enunciat

Una successió (Xn)n de variables aleatòries reals convergeix en distribució cap a una variable aleatòria real X si i només si:

t,φXn(t)φ(t) quan n+, on
φ: és una funció contínua en el punt 0.

En aquest cas, φ és la funció característica d'X.

Versió més simple

Una successió (Xn)n de variables aleatòries reals convergeix en distribució cap a una variable aleatòria real X si i només si:

t,φXn(t)φX(t) quan n+.

La segona versió exigeix que sigui coneguda per endavant la distribució límit.

Utilitzacions

Heus aquí unes quantes aplicacions clàssiques del teorema de continuïtat de Lévy.

Teorema del límit central

Una aplicació clàssica del teorema de continuïtat de Lévy és la prova del teorema del límit central.

Teorema de convergència de Poisson

Una segona aplicació clàssica és la prova del teorema de convergència de Poisson:

Sigui una successió real (λn)n tal que limn+λn=λ (on  λ>0) i per a tot n, 0λnn.
Si per a tot n, la variable aleatòria Xn segueix la distribució binomial (n,λnn), aleshores la successió (Xn)n convergeix en distribució cap a una variable aleatòria X amb distribució 𝒫(λ).

Plantilla:Caixa desplegable

Llei feble dels grans nombres

Una tercera aplicació clàssica és la prova de la llei feble dels grans nombres per a variables aleatòries integrables (és a dir amb esperança finita) i independents. S'enuncia així:

Donada una successió (Xn)n de variables aleatòries reals (definides sobre el mateix espai de probabilitat) independents i idènticament distribuïdes (abreujadament i.i.d), amb esperança finita, es posa: μ=E(Xn).
Si es defineix per a tot n:
Xn=X1++Xnn=Snn, on Sn=X1++Xn,
aleshores la successió (Xn)n convergeix en distribució cap a la constant μ.

Plantilla:Caixa desplegable

Remarca: se sap que la convergència en distribució cap a una constant equival a la convergència en probabilitat cap a la mateixa constant.

Cas multidimensional

Sigui 𝑿=(X1,,Xd) un vector aleatori de dimensió d, és a dir, una aplicació 𝑿=(X1,,Xd):Ωd tal que cada component Xj, j=1,,d és una variable aleatòria. La seva funció característica és l'aplicació φ𝑿:d definida per φ𝑿(t1,,td)=E[ei(t1X1++tdXd)],(t1,,td)d.Amb notació vectorial, si designem per <𝒔,𝒕>=j=1dsjtj el producte escalar ordinari de dos vectors 𝒔=(s1,,sd) i 𝒕=(t1,,td), φ𝑿(𝒕)=E[ei<𝒕,𝑿>],𝒕d.Quan no hi hagi confusió, escriurem φ en lloc de φ𝑿.

Càlcul de la funció característica

Cas discret

Sigui 𝑿=(X1,,Xd) un vector aleatori discret amb funció de probabilitat p𝑿(x1,,xd). Aleshores la seva funció característica ésφ𝑿(t1,,td)=x1,,xdei(t1x1++tdxd)p𝑿(x1,,xd),(t1,,td)d.

Cas absolutament continu

Si 𝑿=(X1,,Xd) és un vector aleatori amb funció de densitat f𝑿(x1,,xd). Aleshores la seva funció característica és φ𝑿(t1,,td)=ei(t1x1++tdxd)f𝑿(x1,,xd)dx1dxd,(t1,,td)d.

Propietats

Les propietats de les funcions característiques unidimensionals es trasllades al cas vectorial. Les següents propietats es troben a SatoPlantilla:Sfn; per a les demostracions completes vegeu CuppensPlantilla:Sfn.

  • φ(0)=1, on 0=(0,,0) .
  • |φ(𝒕)|1,𝒕d .
  • la funció φ és uniformement contínua.
  • La funció φ és hermítica: φ(𝒕)=φ(𝒕).
  • En aquesta propietat és convenient escriure tots els vectors en columna, tal com és habitual en Àlgebra lineal. Designarem per 𝑼 la transposada d'una matriu (o vector) 𝑼. Sigui 𝑿=(X1,,Xd) un vector aleatori, 𝒃=(b1,,bk) un vector d'escalars i 𝑨 una matriu k×d. Definim𝒀=𝑨𝑿+𝒃.Aleshores, φ𝒀(𝒕)=ei<𝒕,𝒃>φ𝑿(𝑨𝒕)=ei𝒕𝒃φ𝑿(𝑨𝒕),𝒕=(t1,,tk)k.
  • Teorema d'inversió. Necessitem algunes notacions: Recordem que un conjunt B(d), on (d) és la σ-àlgebra de Borel sobre d, es diu que és un conjunt de continuïtat de (la distribució de) 𝑿 si P(XB)=0, on B és la frontera de B. Donats dos vectors, 𝒂=(a1,,ad) i 𝒃=(b1,,bd) escriurem 𝒂<𝒃 (respectivament 𝒂𝒃) si aj<bj, j=1,,d (respectivament ajbj, j=1,,d). Si 𝒂𝒃 designarem per (𝒂,𝒃) el conjunt (𝒂,𝒃)={𝒙d: 𝒂<𝒙<𝒃} ; de manera anàloga es defineix [𝒂,𝒃]. Si (𝒂,𝒃) és un conjunt de continuïtat de 𝑿, aleshores

P(X(𝒂,𝒃))=1(2π)dlimτ1limτdτ1τ1τdτdj=1deitjajeitjbjitjφ(t1,,td)dt1dtd.

  • Teorema d'unicitat. si 𝑿 i 𝒀 són dos vectors aleatoris, amb funcions característiques φ𝑿 i φ𝒀 respectivament, tals queφ𝑿(𝒕)=φ𝒀(𝒕),𝒕d,aleshores 𝑿 i 𝒀 tenen la mateixa distribució. Evidentment, el recíproc també és cert.
  • Funció característica i independència. Les variables aleatòries (X1,,Xk) són independents si i només si φ(X1,,Xk)(t1,,tk)=φX1(t1)φXk(tk),t1,,tk.

Més generalment, els vectors aleatoris d-dimensionals 𝑿1,,𝑿k són independents si i només si φ(𝑿1,,𝑿k)(𝒕1,,𝒕k)=φ𝑿1(𝒕1)φ𝑿k(𝒕k),𝒕1,,𝒕kd.

  • Funció característica i suma de vectors aleatoris independents. Siguin 𝑿1,,𝑿k vectors aleatoris d-dimensionals independents i posem𝒀=𝑿1++𝑿k.Aleshores φ𝒀(𝒕)=φ𝑿1(𝒕)φ𝑿k(𝒕),𝒕d.
  • Funció característica i moments. Recordem que es diu que un vector aleatori 𝑿=(X1,,Xd) té moment d'ordre (n1,,nd), on n10,,nd0, si E[|X1n1Xdnd|]<, i, en aquest cas, es defineix el moment d'ordre (n1,,nd) per

m(n1,,nd)=E[X1n1Xdnd]. Si el vector aleatori 𝑿=(X1,,Xd) compleix que E[𝑿m]<, on 𝒙=j=1dxj2 és la norma d'un vector 𝒙, aleshores la funció característica φ és de classe 𝒞m i per a qualsevol n1,,nd0, amb j=1dnjm ,E(X1n1Xknd)=1in1++ndn1++ndt1n1tkndφ(t1,td)|t1=0,,td=0.Recíprocament, si la funció característica φ és de classe 𝒞mper a m parell, aleshores el vector 𝑿 té moments d'ordre (n1,,nd) per qualsevol n1,,nd0, amb j=1dnjm.

  • Funció característica i convergència en distribució. Sigui (𝑿n)n una successió de vectors aleatoris d-dimensionals. Designem per φ𝑿n la funció característica del vector 𝑿n. Aleshores la successió convergeix en distribució a un vector aleatori 𝑿 si i només si 𝒕d, φ𝑿n(𝒕)ϕ(𝒕), quan n,on ϕ:d és una funció contínua en 0. En aquest cas, ϕ és la funció característica de 𝑿

Exemples

Distribució multinomial

Plantilla:Article principal

Considerem un experiment que pot tenir d resultats diferents, que designarem per R1,,Rd, amb probabilitats p1,,pd(0,1), p1++pd=1. Fem n repeticions independents i denotem per X1 el nombre de vegades que obtenim el resultat R1, per X2 el nombre de vegades que obtenim el resultat R2, i així successivament. Aleshores la probabilitat d'obtenir x1 vegades el resultat R1, x2 vegades el resultat R2, etc. amb x1++xn=n ésp(X1,,Xd)(x1,,xd)=P(X1=x1,,Xd=xd)=n!x1!xd!p1x1pdxd.

Es diu que el vector 𝑿=(X1,,Xd) segueix una distribució multinomial[2][3] de paràmetres n,p1,,pd, i s'escriu 𝑿(n;p1,,pd). Cal notar que cada component Xj té una distribució binomial de paràmetres n i pj, XjB(n,pj). De fet, una distribució multinomial és una extensió de la distribució binomial quan hi ha més de dos resultats possibles. La funció característica del vector 𝑿=(X1,,Xd) és φ(t1,,td)=(p1eit1++pdeitd)n, t1,,td. Plantilla:Caixa desplegable


A partir d'aquesta funció característica podem calcular de manera senzilla E[X1X2]: 2t1t2φ(t1,,td)=n(n1)(p1eit1++pdeitd)n2p1p2eit1eit2,d'on E(X1X2)=n(n1)p1p2.

Distribució normal multivariant

Vegeu Anderson.[4] En aquest exemple escriurem tots els vectors en columna. Un vector aleatori 𝑿=(X1,,Xd) es diu que segueix una distribució normal d-dimensional 𝒩(0,𝑰d) on 𝑰d és la matriu identitat, si té funció de densitatf(x1,,xd)=1(2π)d/2e(x12++xd2)/2. Cal notar que les components del vector són independents, cadascuna amb una distribució normal estàndard 𝒩(0,1). La seva funció característica és φ𝑿(t1,,td)=e(t12++td2)/2=e𝒕𝒕/2, 𝒕=(t1,,td)d.


Plantilla:Caixa desplegable


Sigui Σ una matriu d×d definida positiva[5] i μ=(μ1,,μd)un vector d'escalars. La matriu Σ té una matriu arrel quadrada Σ1/2 definida positiva (i per tant simètrica) única,[6] que compleix(Σ1/2)2=Σ. Definim 𝒀=Σ1/2𝑿+μ.Per la fórmula que hem vist abans, la funció característica de 𝒀 serà, per 𝒕=(t1,,td)d, φ𝒀(𝒕)=ei𝒕μφ𝑿(Σ1/2𝒕)=ei𝒕μe(Σ1/2𝒕)Σ1/2𝒕/2=ei𝒕μ𝒕Σ𝒕/2.D'altra banda, atès que E(𝑿)=(E(X1),,E(Xd))=0,d'onE(𝒀)=(E(Y1),,E(Yd))=(μ1,,μd)=μ.I per les propietats de la matriu de variàncies-covariàncies, la matriu de variàncies-covariàncies del vector 𝒀 serà: 𝑽(𝒀)=Σ1/2𝑽(𝒀)Σ1/2=Σ.S'escriu 𝒀𝒩(μ,Σ). Utilitzant la fórmula del canvi de variables per a vectors aleatoris amb densitat, podem calcular la funció de densitat de 𝒀, que és: f𝒀(x1,,xd)=1(2π)d/2detΣe(𝒙μ)Σ1(𝒙μ)/2,on detΣ és el determinant de la matriu Σ.

En el cas que hem vist fins ara, la matriu de variàncies-covariàncies del vector normal multidimensional 𝒀 era no singular, és a dir, detΣ>0. Utilitzant la funció característica es pot definir un vector normal multidimensional de manera que inclogui el cas que la matriu de variàncies covariàncies sigui singular i que s'anomena vector normal multidimensional singular o degenerat ;[7][8] aquest vector està concentrat en una varietat lineal (estricte) de d i no té funció de densitat. Específicament, sigui Σ una matriu d×d definida no negativa i μ=(μ1,,μd)un vector d'escalars; un vector aleatori 𝒀=(Y1,,Yd), es diu que és normal multidimensional, i s'escriu 𝒀𝒩(μ,Σ) si té funció característica φ𝒀(𝒕)=ei𝒕μ𝒕Σ𝒕/2.Quan detΣ=0 es diu que és un vector normal multidimensional singular; en aquest cas, també el vector d'esperances és μ i la matriu de variàncies és Σ, però si el rang de Σ és r, aleshores la distribució de 𝒀 està concentrada en una varietat lineal de dimensió r i, per tant, no té funció de densitat.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

  • Plantilla:Ref-llibre
  • Feller, William, Introducción a la teoría de las probabilidades y sus aplicaciones (vol. 2), Mèxico : Edit. Limusa, 1978.
  • Lukacs, Eugen, Characteristic Functions. London: Griffin,, 1960 (primera edició); 1970 (segona edició revisada i ampliada).
  • Rényi, Alfred, Wahrscheinlichkeitsrechnung, mit einem Anhang über Informations-theorie. V. E. B. Deutscher Verlag der Wissenschaften, Berlin, 1962. Traducció al francès: Calcul des probabilités avec un appendice sur la théorie de l'information. Paris: Dunod, 1966.
  • Plantilla:Ref-llibre

Vegeu també

  1. Plantilla:Ref-llibretítol=Real analysis|editorial=Addison-Wesley, Advanced Book Program/World Science Division|data=1983|lloc=Reading, Mass|isbn=978-0-201-14179-5|nom=Serge|cognom=Lang|pàgines=363}}
  2. Plantilla:Ref-llibre
  3. Plantilla:Ref-llibre
  4. Plantilla:Ref-llibre
  5. Per definició, una matriu definida positiva és simètrica
  6. Plantilla:Ref-llibre
  7. Plantilla:Ref-llibre
  8. Per altres definicions alternatives, vegeu Plantilla:Ref-llibre