Funció generatriu de moments

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

En Teoria de la probabilitat i Estadística, la funció generatriu de moments o funció generadora de moments d'una variable aleatòria és una funció que conté tota la informació de les propietats probabilístiques de la variable. En comparació amb la funció característica, té l'avantatge que al ser una funció real de variable real es pot treballar amb eines més elementals; però, d'altra banda, atès que hi ha variables que no tenen funció generatriu de moments, els resultats que s'obtenen són menys generals.

A més de caracteritzar la distribució de probabilitat, la funció generatriu de moments té molt bones propietats en relació amb la suma de variables aleatòries independents i amb la convergència en distribució.

Definició i exemples

Sigui X una variable aleatòria. La funció generatriu de moments (f.g.m.) de X en el punt t, que designarem per M(t) o per MX(t), es defineix [1][2]per M(t)=E[etX],sempre que aquesta esperança sigui finita. Atès que etX>0 , l'esperança anterior sempre es pot calcular, però pot donar infinit. Quan és finita en un entorn de 0 (o en un conjunt més gran que inclogui un entorn de 0), es diu que la variable aleatòria té funció generatriu de moments.

Si X és discreta, que pren valors x1,x2, amb probabilitats pj=P(X=xj) , llavors, M(t)=jetxjpj, sempre que la sèrie anterior sigui convergent.

Si X és contínua amb funció de densitat f, llavors, M(t)=etxf(x)dx,sempre que aquesta integral sigui convergent.

Exemples

Exemple 1. Sigui X una variable aleatòria binomial XB(n,p). Escrivim q=1p. Llavors M(t)=j=0nejt(nj)pjqnj=j=0n(nj)(etp)jqnj=(pet+q)n,que és finita per a qualsevol t. Així, la f.g.m. de X és M(t)=(pet+q)n,t.
Exemple 2. Sigui X una variable exponencial amb paràmetre λ>0 ,amb funció de densitat f(x)={λeλx,si x0,0,en cas contrari. Aleshores M(t)=λ0etxeλxdx=λ0e(λt)xdx={λλt,si t<λ+,en cas contrari.Així, M només està definida per t<λ; concretament, la f.g.m. és M(t)=λλt,t(,λ).
Exemple 3. Sigui X una variable aleatòria amb distribució de Cauchy 𝒞(0,1) amb funció de densitat f(x)=1π1x2+1, x.Aleshores, per qualsevol t0,E[etX]=1πetxx2+1dx1π0etxx2+1dxtπ0xx2+1dx=.Per tant, X no té f.g.m.

Remarca. Tal com hem dit a la definició, sempre que es diu que una variable aleatòria té f.g.m. es sobreentén que té f.g.m. en un entorn de zero o un conjunt que contingui un entorn de zero.

Propietats

Funció generatriu de moments d'una transformació afí d'una variable aleatòria

Sigui X una variable aleatòria amb f.g.m. MX en un entorn de zero (t0,t0) , amb t0>0 . Aleshores [2] la variable aleatòria MY(t)=aX+b,amb a0, té f.g.m. MY(t)=ebtMX(at),t(t0a,t0a).

Funció generatriu de moments i moments

Aquesta propietat estableix el lligam entre la f.g.m d'una variable aleatòria i els seus moments, i d'aquí ve el nom d'aquesta funció.

Sigui X una variable aleatòria amb f.g.m. M en un entorn de zero (t0,t0) , amb t0>0. Aleshores [3]

  1. La variable X té moments de tots els ordres. Designarem el moment d'ordre n per mn: mn=E[Xn].
  2. La f.g.m. M és infinitament diferenciable i M(n)(0)=mn.
  3. La f.g.m. M es pot desenvolupar en sèrie de MacLaurin: M(t)=n=0tnn!mn,t(t0,t0).
  4. Més generalment,[4] la f.g.m. M es pot desenvolupar en sèrie de Taylor en tot punt c(t0,t0) M(t)=n=0(tc)nn!E[Xnect],tUc,on Uc és un entorn de c tal que Uc(t0,t0). Es diu que M és una funció analítica (real) en (t0,t0) .
Plantilla:Caixa desplegable


Exemple 4. Continuant amb l'exemple 2 de més amunt, X una variable exponencial amb paràmetre λ>0 . Havíem calculat que la f.g.m. és M(t)=λλt=11tλ,t(,λ).Per a t(λ,λ), tenim que tλ(1,1) , i llavors l'expressió 1/(1t/λ) és la suma d'una sèrie geomètrica de raó en valor absolut menor que 1: M(t)=11tλ=n=0tnλn,t(λ,λ)En conseqüència, atès que el desenvolupament en sèrie de potències és únic, comparant aquesta fórmula amb la donada a la propietat 3, deduïm que els moments de X són mn=n!λn.

Funció generatriu i suma de variables independents

Siguin X1,,Xk variables aleatòries independents, amb f.g.m. MX1,,MXkrespectivament. Aleshores [2] la variable aleatòria S=X1++Xkté f.g.m. MS que val MS(t)=MX1(t)MXk(t).

La funció generatriu de moments determina la distribució de la variable aleatòria

Siguin X i Y dues variables aleatòries amb f.g.m. MX i MY respectivament. Si per algun ε>0 ,MX(t)=MY(t),per a tot t(ε,ε),aleshores X i Y tenen la mateixa distribució de probabilitat.[2][5]

Per a la demostració, vegeu l'apartat Extensió al camp complex més avall.

Funció generatriu de moments i convergència en distribució

Sigui X1,X2,, una successió de variables aleatòries amb f.g.m. MX1,MX2, respectivament, definides en (ε,ε), per algun ε>0. Suposem que per algun ε(0,ε), limnMXn(t)=N(t),per a tot t[ε,ε],on N és una funció (finita) definida en [ε,ε]. Aleshores existeix una variable aleatòria X tal que limnXn=X,en distribucióque té f.g.m. MX i MX(t)=N(t),per a tot t[ε,ε].Per a la demostració, vegeu Curtiss.[5]

Una propietat important de les funcions característiques diu que si una successió de variables aleatòries convergeix en distribució a una variable aleatòria, aleshores les funcions característiques de les variables de la successió convergeixen a la funció característica del límit. Aquesta propietat no és certa en general per a funcions generatrius de moments. Curtiss [5] dona un contraexemple.

Plantilla:Caixa desplegable

Domini de la funció generatriu de moments

Sigui X una variable aleatòria amb f.g.m. M . S'anomena domini de la f.g.m.,[4] i es designa per DM, al conjunt DM={t:E[etX]<}.El conjunt DM és un interval, finit o infinit, que conté el 0.

En efecte, en primer lloc, com que per t=0, E[etX]=E[1]=1, tenim que 0DM. Ara, si s,tDM, i prenem λ(0,1) , per la desigualtat de Hölder amb p=1/λ i q=1/(1λ) tenim que E[e(λs+(1λ)t)X]=E[eλsXe(1λ)tX](E[esX])λ(E[etX])1λ<.Per tant, λs+(1λt)DM . D'on es dedueix que DM ha de ser un interval.

Extensió al camp complex. La transformada de Laplace

Recordem que una variable aleatòria a valors complexos és una expressió de la formaY=Y1+iY2,on Y1 i Y2 són variables aleatòries ordinàries. Si ambdues Y1 i Y2 tenen esperança, aleshores es defineix l'esperança de Y per E[Y]=E[Y1]+iE[Y2].Designem per |y|=y12+y22 el mòdul d'un nombre complex y=y1+iy2, llavors, la condició per tal que Y tingui esperança és E[|Y|]<, ja que max(|Y1|,|Y2|)|Y||Y1|+|Y2|.

Sigui X una variable aleatòria. S'anomena transformada de Laplace [4][5] deX en el punt z a L(z)=E[ezX],sempre que aquesta esperança existeixi, és a dir,E[|ezX|]<.Cal notar que si X té funció de densitat f, aleshores L(z)=ezxf(x)dx,que és la transformada de Laplace bilateral ordinària de la funcióf , a part del signe de l'exponent, que en probabilitats es pren positiu per coherència amb les altres notacions. En el cas general, si X té funció de distribució F , llavors L(z)=ezxdF(x),on la integral de la dreta és una integral de Lebesgue-Stieltjes, i que és la transformada de Laplace bilateral clàssica (excepte el signe de l'exponent); per les propietats de la transformada de Laplace en aquest context general veieu el clàssic llibre de Widder.[6]

Exemple 5. Continuem amb la distribució exponencial de paràmetre λ de l'exemple 2. Llavors E[ezX]=λ0ezxeλxdx,i la integral de la dreta és la transformada de Laplace clàssica de la funció eλx en el punt z. Llavor s'obté (veieu [7] per al càlcul d'aquesta transformada de Laplace) L(z)=λλz, per a z tal que Re(z)>λ,on Re(z) és la part real del nombre complex z.

Domini de la transformada de Laplace

Figura 2. Franja del pla complex a<Re(z)<b (en verd).

Sigui y=y1+iy2. Llavors, |ey|=|ey1||eiy2|=ey1,on hem utilitzat la fórmula d'Euler, eit=cost+isint,t,per deduir que el número complex eit està sobre la circumferència unitat i, per tant, té mòdul 1.

Retornant a la transformada de Laplace, tenim que E[ezX]<E[eRe(z)X]<.Llavors, si designem per DL el domini de la transformada de Laplace: DL={z: E[|ezX|]<},tindrem que zDLRe(z)DM.

Llavors, si, per exemple, DM=(a,b) amb a<0<b, DL serà la franja del pla complex formada per z tals que a<Re(z)<b, la qual inclourà l'eix imaginari {iy,y}, vegeu la Figura 2.

Relacions entre la funció generatriu de moments, la transformada de Laplace i la funció característica.

Sigui X una variable aleatòria amb funció generatriu de moments M en (ε,ε) per a ε>0. Tal com hem comentat, la transformada de Laplace L existirà en la franja {z: Re(z)(ε,ε)} i, òbviament, M(t)=L(t),per a tot t(ε,ε).D'altra banda, si designem per φ la funció característica de X , φ(t)=E[eitX],t,atès que itDL, tindrem que φ(t)=L(it),per a tot t.

Plantilla:Caixa desplegable

Cas vectorial

Tots els resultats anteriors s'estenen al cas vectorial de la següent manera. Sigui 𝑿=(X1,,Xd) un vector aleatori. La funció M𝑿(t1,,td)=E[et1X1++tdXd], definida en aquells punts(t1,,td)d on l'esperança de la dreta és finita, s'anomena funció generatriu de moments [8] de 𝑿. Quan està definida en un entorn de (0,,0), es diu que el vector aleatori té funció generatriu de moments.

Remarcarem les tres propietats següents que són especialment útils:

Unicitat.[9] Si la funció generatriu de moments d'un vector aleatori està definida en un entorn de (0,,0), aleshores determina unívocament la distribució d'aquest vector.

Independència.[9] Siguin 𝑿=(X1,,Xd) i 𝒀=(Y1,,Yr) dos vectors aleatoris tal que el vector (𝑿,𝒀) té funció generatriu de moments definida en un entorn de zero. Aleshores 𝑿 i 𝒀 són independents si i només si

M(𝑿,𝒀)(s1,,sd,t1,,tr)=M𝑿(s1,,sd)M𝒀(t1,,tr).Moments.[8] Si un vector aleatori 𝑿=(X1,,Xd) té funció generatriu de moments en un entorn de (0,,0), aleshores té moments de tots els ordres i E(X1n1Xdnd)=n1++ndt1n1tdndM𝑿(t1,td)|t1=0,,td=0.

Vegeu uns exemples a la secció següent.

Funció generatriu de moments i funcions característiques d'algunes distribucions importants

Distribució Funció generatriu de moments M(t) Funció característica φ(t)
Degenerada X=a eta eita
Bernoulli P(X=1)=p 1p+pet 1p+peit
Geomètrica (Vegeu nota (1)) pet1(1p)et,t<ln(1p) peit1(1p)eit
Binomial B(n,p) (1p+pet)n (1p+peit)n
Binomial negativa NB(r,p) (p1et+pet)r,t<ln(1p) (p1eit+peit)r
Poisson Pois(λ) eλ(et1) eλ(eit1)
Uniforme (contínua) U(a,b) etbetat(ba) eitbeitait(ba)
Uniforme discreta U({a,a+1,,b}), a,b,a<b. eate(b+1)t(ba+1)(1et) eaite(b+1)it(ba+1)(1eit)
Laplace L(μ,b) etμ1b2t2,|t|<1/b eitμ1+b2t2
Normal N(μ,σ2) etμ+12σ2t2 eitμ12σ2t2
Khi quadrat χk2 (12t)k2,t<1/2 (12it)k2
Khi quadrat no central χk2(λ) eλt/(12t)(12t)k2 eiλt/(12it)(12it)k2
Gamma Γ(k,θ) (1tθ)k,t<1θ (1itθ)k
Exponential Exp(λ) (1tλ1)1,t<λ (1itλ1)1
Beta 1+k=1(r=0k1α+rα+β+r)tkk! 1F1(α;α+β;it) (vegeu Sèrie hipergeomètrica)
Cauchy 𝒞(μ,γ) No existeix eitμγ|t|
Normal multivariable N(μ,Σ)

(Vegeu nota (2))

e𝐭(μ+12Σ𝐭) e𝐭(iμ12Σ𝐭)
Multinomial (n;p1,,pd) (p1et1+pdetd)n (p1eit1+pdeitd)n
Cauchy multivariant (Vegeu nota (2))

𝒞(μ,Σ)

No existeix ei𝐭μ𝐭Σ𝐭

Notes

(1) Distribució geomètrica relativa al número de proves fins al primer èxit, inclòs aquest, amb probabilitat d'èxit p.
(2) El vectors estan escrits en columna i 𝒕 designa el transposat del vector 𝒕



Referències

Plantilla:Referències